Opinió

Tribuna

Moià i el tenor Viñas

Una expo­sició del pin­tor Pla­nas Doria (Saba­dell, 1879 - Bar­ce­lona, 1955) al Museu de Moià va fer que revi­sités la ciu­tat vint-i-sis anys després. La dar­rera vegada va ser amb motiu d’haver estat guar­do­nat per un arti­cle publi­cat al diari Avui (22/3/1993) sobre la relació del tenor Fran­cesc Viñas (Moià, 1863 - Bar­ce­lona, 1933) amb la seva vila nadiua i els valors morals, cívics i ètics que va impul­sar, espe­ci­al­ment els rela­ci­o­nats amb la natu­ra­lesa. El 1904 va fun­dar la Lliga per a la Defensa de l’Arbre Frui­ter, pio­nera asso­ci­ació ambi­en­ta­lista del país, i el 1905 es va orga­nit­zar la pri­mera Festa de l’Arbre Frui­ter que es cele­bra cada 17 d’agost (única­ment sus­pesa durant la Guerra Civil).

Recordo que en aque­lla ocasió vaig dema­nar a les auto­ri­tats muni­ci­pals guar­dar la memòria i el patri­moni de l’artista del qui Joan Mara­gall va escriure: “Ditxós el poble que entre els seus fills en té un com vós; dit­xosa Cata­lu­nya si en cadas­cun dels seus pobles hi hagués un home sem­blant.” El tenor Viñas va por­tar el nom de Moià arreu del món i als prin­ci­pals tea­tres lírics (Covent Gar­den, Metro­po­li­tan Opera House, Tea­tro alla Scala…) i, espe­ci­al­ment, al Gran Tea­tre del Liceu, on va debu­tar el 9 de febrer de 1888 can­tant Lohen­grin, òpera que va inter­pre­tar 120 vega­des! Per l’extra­or­di­nari baríton de l’època Titta Ruffo, Viñas va ser el més gran Tris­tany de la història.

Fill de cal Segarò, una modestíssima família que l’obligà de ben petit a fer de sagal a una masia de Marfà, quan va ser famós va con­ver­tir Moià en un casal de cul­tura, huma­nisme i defensa del pai­satge, alhora que es pre­o­cu­pava pels anci­ans i per una edu­cació inte­gral dels infants. Amb la seva empenta va sor­gir el Sin­di­cat Agrícola i la Caixa Rural i d’estal­vis. També va aju­dar a resol­dre el proveïment d’aigua a la vila. El Con­curs Inter­na­ci­o­nal de Cant que cada any orga­nitza el Liceu recorda el seu lle­gat artístic. Per això com a melòman m’ha entris­tit visi­tar l’estat de ruïna i abandó de les tres cases del can­tant, un con­junt moder­nista-nou­cen­tista, rode­jat d’un preciós jardí amb dife­rents espe­cies arbòries que hau­ria de ser un parc públic. El car­rer Segarò, on va néixer el tenor, porta el nom de Ric­hard Wag­ner i a les parets s’hi poden veure encara rajo­les amb el retrat del com­po­si­tor i amb el nom de “Tris­tan-Isolda”, “Par­si­fal” i “Lohen­grin”. Aquest patri­moni està en venda fa anys i no sem­bla que cap ins­ti­tució pública o pri­vada hagi actuat fer­ma­ment per pro­te­gir-lo i con­ver­tir-lo en museu que albergués el Fons Viñas avui dis­pers, escola inter­na­ci­o­nal de cant o residència per a músics. El Depar­ta­ment de Cul­tura hau­ria de reac­ci­o­nar.

Resulta patètic veure com en els car­tells “Coneix Moià” s’indica el lloc d’aquest degra­dat patri­moni de l’il·lus­tre moianès que va ser admi­rat per Prat de la Riba, Fran­cesc Macià, Car­les Riba, Ama­deu Vives i per Joan Mara­gall i Enric Morera (ambdós varen escriure i musi­car per a ell L’himne de l’arbre frui­ter). És urgent una solució con­cer­tada (Ajun­ta­ment de Moià, Gene­ra­li­tat, Dipu­tació, Fun­dació del Gran Tea­tre del Liceu) abans que sigui massa tard i un inver­sor acabi adqui­rint les fin­ques a baix preu per fer-ne un hotel de luxe. He vist l’este­lada pin­tada en un mur de la finca del tenor Viñas. No farem bona República, però, si ens obli­dem dels nos­tres insig­nes artis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia