De bous i tradicions

A les banyes del bou li col·loquen dues boles de quitrà encès. Com que l’animal es neguiteja per la proximitat del foc, el suposat joc consisteix a evitar les seves envestides als humans que participen de la suposada festa. És el que es coneix com a bou embolat. Hi ha moltes altres modalitats, d’activitats festives amb bous, com ara el bou capllaçat, que és quan va lligat de les banyes per una corda davantera i una al darrere subjectada pels corredors, que passegen el bou pels carrers del poble. O els bous a la mar, en què els animals anaven a parar a l’aigua quan acabava la seva persecució popular, una modalitat que per primer cop i després de 40 anys es va deixar de celebrar l’any 2016 a les Cases d’Alcanar, on era més tradicional. Són activitats taurines en les quals no es mata el bou i que se celebren intensament en diversos municipis catalans, sobretot de les Terres de l’Ebre, sota l’aval de la tradició. Són, diuen, festes tradicionals. Al 2010 el Parlament va aprovar una llei que les regula, i que les circumscriu als municipis on són tradició (36 en total, dels quals 26 són a les Terres de l’Ebre). A Amposta, per exemple, que aquest cap de setmana passat ha tancat la festa major, se n’han vist molts, d’actes amb bous, mentre la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous en denuncia “la tortura pública” i altres col·lectius, com la recentment creada associació Tots som Poble, volen conscienciar “del patiment dels animals” i demanen que s’obri un debat seriós sobre la continuïtat d’aquestes activitats. Però aquest és un debat que sembla impossible, perquè el tema ha acabat sent intocable. Cap partit polític no s’hi aboca de ple perquè la rendibilitat electoral en podria sortir malmesa. La tradició, que venen a ser aquests costums que transmetem de generació en generació, no pot ser una porta de blindatge absoluta per mantenir uns correbous que, com a mínim, mereixerien ser el centre d’un debat seriós i adaptat a la societat del segle XXI.