Ulls tapats

La proesa històrica va ser el 25 d’abril del 1969, tot i que el setembre de l’any anterior ja havia fet un recorregut excepcional per Empuriabrava. Però la grossa va ser quan, aquest any n’ha fet cinquanta, l’il·lusionista Xevi de Santa Cristina d’Aro conduí un cotxe a cegues des del monestir de Montserrat fins al Saló de l’Automòbil de Barcelona. Amb els ulls tapats amb cotons i esparadraps, una bena i una caputxa negra.

Amics des de fa una pila d’anys, ens vam tractar més sovint (durant bona part de l’any 2008) per un llibre que li vaig escriure a iniciativa i encàrrec de Joaquim Vidal, un altre amic comú. Va ser sobretot durant aquells mesos que sovint em venia la temptació de demanar-li pels ginys, trucs i trampes dels seus jocs d’il·lusionisme i màgia. El periodista Lluís Falgàs escriu que també va estar temptat en aquest sentit, sobretot perquè en Xevi va baixar la carretera de la muntanya de Montserrat conduint el seu cotxe amb els ulls tapats. Però mai li vaig ni tan sols insinuar res sobre la gesta ni sobre cap truc de màgia, perquè en Xevi és un professional noble i legítim que regala il·lusió, i això és la qüestió principal. La seva espectacular conducció a cegues el va fer mereixedor del Rècord Mundial i Rècord Guinness, unes marques o resultats que encara té penjats en exposició permanent a la seva Casa Màgica, el museu de Santa Cristina d’Aro, el seu poble.

L’aniversari d’aquella proesa (sí: proesa) ha passat pràcticament desapercebut, excepte per als que ens tenim per amics i admiradors seus. Jo estava convençut que com a mínim al seu poble seria recordat i homenatjat perquè, que jo sàpiga, ningú més ha assolit unes fites semblants, almenys pel que fa per aquests verals i per aquest país. Per això he esperat a dir-ne alguna cosa quan ja han passat uns mesos (quatre) del dia que feia cinquanta anys d’aquella gesta memorable. Ho havia fet a Empuriabrava, després de Montserrat ho va fer de Barcelona a Abrera, ho va fer a Múrcia, a Portugal i a Santiago de Cuba. Ha hagut de ser la seva esposa i família més pròxima els qui han rememorat els cinquanta anys d’aquells insòlits setanta quilòmetres amb els ulls tapats i ben tapats. Una foscor absoluta que contrasta, i de quina manera, amb els centenars i centenars d’actuacions que ha fet arreu del món, on ha mantingut molt oberts i admirats els ulls de tothom qui l’ha vist actuar.