La gent no sap votar

Mentre el serial del Brexit entra en camins encara més enrevessats que no ens esperàvem, amb suspensió del Parlament inclosa, creixen a casa nostra les veus que assenyalen cofoies que la culpa del daltabaix és dels referèndums. Els defensors de l’statu quo i de la sacrosanta unitat d’Espanya aprofiten l’avinentesa per dir que un referèndum com el del Brexit “no és la solució, sinó el problema”. És una posició carregada de condescendència i classisme, que ens ve a dir que la gent han de votar cada quatre anys i marxar cap a casa a mirar realities de televisió. Les coses importants no les pot decidir la plebs, sinó els senyors importants que fumen puros als toros o miren el futbol des de les llotges presidencials.

Donar la veu als ciutadans per prendre una decisió que afecta tota la col·lectivitat mai no pot ser un problema. En tot cas, els inconvenients neixen quan es menteix o no s’informa correctament la gent abans de prendre una decisió, que és exactament el que va succeir en el cas del Brexit, amb una campanya basada en mentides reconegudes pels mateixos protagonistes, començant per l’ara primer ministre Boris Johnson. En aquests casos, com ha passat a Suïssa en més d’una ocasió, la justícia pot ordenar la repetició del referèndum per haver distorsionat la voluntat popular amb informació errònia o per un canvi sobtat de circumstàncies. I si parlem de Suïssa, una de les democràcies més consolidades del món, la democràcia directa via referèndums hi és el pa de cada dia, i no els va pas malament. També és el cas de Califòrnia, la cinquena economia mundial, on els electors han de decidir sobre múltiples matèries per impuls del Parlament o per iniciativa popular, des de 1856. Quan l’independentisme està a punt de consolidar la seva majoria absoluta i superar el 50% dels vots emesos en les convocatòries electorals, els nervis dels que voldrien ofegar la voluntat popular es fan patents, perquè serà un punt de no retorn.