Tsunami animalista

El segon correbou de la festa major de Vidreres, a la Selva, va acabar diumenge amb un toro mort i una vintena de ferits quan l’animal va saltar una tanca i va accedir a la grada. Després de desitjar que els ferits es recuperin com més aviat millor i lamentar la mort de l’animal, és moment de reobrir el debat sobre l’eliminació dels correbous, no només a Vidreres, sinó arreu de Catalunya, una assignatura pendent des que es van abolir les curses de braus, ja que els partits van tenir por de perdre vots, especialment a les terres de l’Ebre. Ho direm una vegada més: es tracta d’una tortura per als animals i d’una activitat perillosa, com s’ha vist, per a les persones, amb l’agreujant que en aquest cas hi havia menors a la grada. És una burla a la intel·ligència que els correbous formin part d’un programa de festa major, jugar a mofar-se, fer patir i maltractar un animal no és cap festa.

D’altra banda, la policia local va acabar matant el bou a trets. Com és possible que en un municipi on fa dècades que s’organitzen correbous no hi hagi previst algun sistema per neutralitzar un animal que s’escapi sense haver-lo de matar? L’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, deia a RAC1: “No estic d’acord amb el maltractament animal; hi estic en contra, totalment, i es prendran les mesures que s’han de prendre; farem el que hàgim de fer; si hem de parar la festa, pararem la festa; fa 33 anys que es fa i potser ha arribat al final.”

Efectivament, cal parar “la festa”, però no n’hi ha prou que Vidreres reaccioni ara a toro pasado –mai més ben dit– i posi fi a aquesta barbaritat anacrònica, la qüestió ha de tornar a entrar al Parlament per estendre la fi dels correbous al conjunt del país i construir una República lliure de maltractament animal. L’abolició és l’única manera que no s’hagin de tornar a lamentar ferits i una bona empenta perquè tothom acabi d’entrar al segle XXI. Potser el que també ens cal és un tsunami animalista.