L’ull de vidre

Fins al 15 de setembre faríeu bé de visitar l’exposició El camarero hace (otras) cosas a la llibreria Context de Girona. No es tracta d’una mostra normal, una de tantes preses de pèl que fa lustres que omplen sales i galeries d’art. Estem parlant d’un còctel de poesia, llum i vidre. Una poètica delicada amb un rerefons punyent de crítica social. L’autor, persona humil que no accepta l’etiqueta d’artista ni que el torturin, és Juan Righetti, un argentí establert a Catalunya. Més que experimentar amb el vidre, en fa artesania, arrodoneix i talla els contorns de les ampolles que abans ha servit amb el davantal de cambrer. És el bàrman que s’amaga rere el creador de mons possibles o l’artista que fa de cambrer, entre altres coses, per tocar de peus a terra? Righetti critica amb ferotgia la mentida estratosfèrica del reciclatge del vidre, que no deixa de ser un muntatge econòmic a gran escala basat en el procediment de l’usar i llençar. L’artesà recicla una ampolla d’Armagnac i en fa un gramòfon on conserva la veu de tot un barri jugant a la botifarra; talla una ampolla de gin i en fa un gerro per a plantes aromàtiques; recicla cerveses i en fa cendrers; dels refrescos de cola, en treu gotets de xarrup amb nansa. Transforma el vidre amb una doble intenció estètica i sostenible. L’enginy de l’artista (perdona, Juan) i la sorpresa de l’espectador es fonen en una única mirada. Una meravella alquímica no apte per a destralers. Jo, si pogués, em quedaria amb l’ampolla turquesa de sifó que penja com una làmpada del sostre de la Context. Hi ha cambrers que fan d’altres coses, coses que no haurien de passar desapercebudes a cap galerista amb una mica de sentit crític.