Cent anys de cooperativa

La cooperativa agrícola de la Palma d’Ebre acaba de celebrar el centenari de la seva creació. És una de les aproximadament 40 entitats associatives d’aquest tipus (la majoria tenen com a sector productiu principal l’oli o el vi) que daten de fa un segle i que encara perviuen al país com a motors econòmics i socials d’allà on estan implantades. El cooperativisme agrari ha estat longeu i ha estat capaç de superar entrebancs de tots colors. El procés que viu el país avui n’hauria de prendre alguns exemples, de com amb la unió i la tenacitat podem ser imparables, com ho van ser aquells pagesos que van aixecar un model agrari que avui dia, tot i que cal adaptar-lo al segle XXI, ha estat fonamental. El president Eduard Vernet, un pagès jove (per sort, en tenim alguns de joves que aposten per la pagesia), deia en el seu discurs institucional que tot i les desunions entre els socis, les males collites o les guerres (sobretot la civil, que com en tots els altres sectors de la societat ho va trastocar tot), la cooperativa va saber remuntar. De les antigues moles de pedra avui s’ha passat a uns moderns sistemes d’extracció, i elabora unes 400 tones d’oli d’oliva verge extra a l’any. Enguany l’entitat haurà de superar un altre escull: a la campanya difícil que es preveu per la poca collita d’olives, s’hi sumen les conseqüències del foc que a finals del mes de juny va arrasar part de la comarca de la Ribera d’Ebre, amb diversos pagesos de la Palma afectats. Vernet va demanar a la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà (que prèviament s’havia reunit amb els pagesos afectats pel foc), que els busqui solucions “reals i possibles”, perquè deixar abandonat el camp català comportarà dos problemes més: la manca del relleu generacional i debilitar encara més l’equilibri territorial (Vernet va remarcar que no hem de parlar de reequilibri territorial, perquè una cosa que no ha estat mai equilibrada no es pot reequilibrar!). Jordà va aprofitar aquest dia de festa gran a la Palma d’Ebre per anunciar ajuts per retornar “la capacitat productiva immediata” als pagesos afectats per l’incendi. Però sobre el camp català s’hi aboca una galleda d’aigua freda (i aquesta aigua no n’apagarà cap, de foc): amb un escàs 1% del pressupost de la Generalitat per a l’agricultura només es poden fer pedaços mal cosits, segons denuncien els sindicats.