Opinió

Full de ruta

Enyorança del San Francisco

Vivim en una cultura en què l’alcohol domina qualsevol celebració. Grans vins i caves, i gintònics amb cogombre, però els que no beuen és que no tenen dret a la festa?

For­mem part d’una cul­tura en què, quan el metge pre­gunta al paci­ent si beu, és freqüent que d’entrada negui la ingesta d’alco­hol. “No” sol ser la pri­mera part de la res­posta, per con­ti­nuar amb la negació de la negació: “El que és nor­mal.” I, ales­ho­res, un reguit­zell de “nor­ma­li­tats” com poden ser el vi en els àpats prin­ci­pals i un parell de cer­ve­ses després de la feina, si no ha cai­gut també una mica de civada, i no en forma de llet, acom­pa­nyant l’entrepà del matí, que pot aca­bar amb un cafè, ben “bate­jat”.

La cul­tura de l’alco­hol s’ini­cia de ben petit quan et mullen el xumet en una copa de cava. La meva pri­mera bufa, no la vaig aga­far amb els amics ama­gat dels pares, sinó un dia d’estiu que a casa es va pre­pa­rar una san­gria. Com que era dol­ceta sem­blava que un pre­a­do­les­cent la podia tas­tar.

Dic això perquè hi podria haver més sen­si­bi­li­tat pels qui, pels motius que sigui, no beuen. Als peri­o­dis­tes, quan teníem una mica de gla­mur –ara fem pena–, se’ns asso­ci­ava a un no parar d’assis­tir a còctels, ver­nis­sat­ges, pre­sen­ta­ci­ons, fes­tes. Una pràctica que és pot­ser l’única cosa que queda de la part de llu­en­tons de l’ofici. Doncs bé, en tots aquests esde­ve­ni­ments se sol ser­vir cava, vins o, si és més cap al ves­pre o nit, gintònics. I els que no beuen? Amb sort, alguna ampo­lleta d’aigua tro­ba­rem sota el mos­tra­dor. Si vols una mica d’agi­tació festívola que no sigui alcohòlica ho tens magre. No se ser­veix ni un trist ponx. Fins i tot et neguen la tònica perquè està reser­vada per als com­bi­nats. Amb les cele­bra­ci­ons fami­li­ars sol pas­sar el mateix. Vins com­prats en un reco­ne­gut celler, però l’aigua, de l’aixeta, i la Fanta de taronja, que ni tan sols és Fanta, sinó marca blanca, esbra­vada perquè la cana­lla no ha tapat l’ampo­lla de 2 litres. En un país de som­me­li­ers i grans xefs, de tex­tu­res espu­mo­ses en el men­jar i lleu­ger gust afrui­tat en el vi, es podria pen­sar que per als que no beuen és difícil aguan­tar dues o tres hores de festa bevent Vichy Catalán tebi i sense bom­bo­lles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia