Cap enllaç enlloc

L’estelada és un símbol polític (creat el 1906 pel Centre Catalanista de Santiago de Cuba) que va representar els anhels dels catalans que volien apuntar-se –en va– a la creació d’estats nous després de la Primera Guerra Mundial. Avui dia representa les ganes que tenen si més no dos milions i mig de catalans de desfer-se d’un estat que funciona democràticament de cara a la galeria internacional i d’una manera força més sinistra portes endins. En fi, es tracta d’un símbol, ho repetim, polític. Els llaços grocs, però, no ho són pas. Són el que en anglès es diuen awareness ribbons, o sigui, llaços la funció dels quals és fer que la gent sigui conscient d’un problema determinat. El llaç vermell, per exemple, és un avís/protesta contra la sida; el llaç morat es porta al Dia Internacional de la Dona; el llaç amb els colors de l’Arc de Sant Martí reivindica –si no ho heu endevinat és que acabeu de baixar de Sírius 2– els drets de la comunitat LGBTI. I el llaç groc, tal com ens recorda la Wikipedia en anglès, és: “Una protesta contra l’engarjolament de líders independentistes catalans.” O sigui, el llaç groc, per contrast amb l’estelada, és l’expressió d’una opinió i punt. Els governs democràtics que no estan d’acord amb determinades opinions han d’estar d’acord a no estar-hi d’acord. A Espanya, però, un president elegit que posa un llaç groc al balcó de la Generalitat pot ser multat amb 30.000 euros i inhabilitat durant gairebé dos anys. Posats a fer, que posi l’estelada.