Torra

A la majo­ria de cases de pagès, almenys per aquí a la Gar­rotxa, no és habi­tual que el nom del mas sigui el del cognom dels seus amos o habi­tants. La casa sol tenir un sobre­nom popu­lar que ben sovint no té res a veure amb el nom de família dels qui l’habi­ten. Però el mas Torra, plan­tat en un lloc pri­vi­le­giat entre les Pla­nes d’Hos­to­les i Sant Feliu de Palle­rols, és una gran excepció. A par­tir dels pri­mers docu­ments cone­guts del segle XIII, del mas sem­pre n’han sigut titu­lars els Torra. Des d’una carta de paga­ment (àpoca) sig­nada per Geral Torra el 12 de gener del 1238 fins avui mateix, el cognom per­dura sense excep­ci­ons i en fa una de les famílies més arre­la­des al país.

Ve a tomb tot això perquè Con­xita Torra Corell, junt amb el seu marit, Josep Maria Ayme­rich, aca­ben de fer pública la història de la casa en un recull on expli­quen, a més de la seva mil·lenària nis­saga i el seu arbre genealògic, la història del cas­tell d’Hos­to­les i altres cas­tells de la vall, l’admi­nis­tració en temps feu­dals, els mals usos i el sin­di­cat remença. Tot hi és expo­sat amb el rere­fons d’un sen­ti­ment pro­fun­da­ment ter­ri­to­rial i de país. Allà on queda ben palès aquest sen­ti­ment és en el que seria el pròleg del tre­ball, que signa Con­xita Torra, on parla del mas i dels masos que l’envol­ten, de la gent que hi vivia, remun­tant-se fins a èpoques medi­e­vals quan ima­gina les nom­bro­ses com­pli­ca­ci­ons i els grans tur­ments de tota mena que supor­ta­ven els page­sos per poder fer front al difícil dia a dia sota el poder del senyor feu­dal. Des de la gran eixida del mas Torra con­tem­pla la vall ampla i car­re­gada de ver­dor, mar­cada per les ruïnes del cas­tell d’Hos­to­les a lle­vant i les mun­ta­nyes del Far i la Salut a la banda de ponent.

Aquest estudi, que abasta en síntesi tota la història del mas, resulta, per a nyer­ros i pes­ca­llu­nes, un docu­ment i tes­ti­moni impor­tant perquè és fet des de dins mateix del ter­ri­tori, des d’un espai propi amb història mil·lenària habi­tat avui encara pels Torra, la nis­saga amb vuit-cents anys de vida docu­men­tada. Perquè ben segur que, si l’any 1238 Geral Torra i la seva esposa, Gui­ller­mina, van com­prar un molí, és que ja hi vivien no sabem des de quan, però podem remun­tar-nos a uns quants anys més encara. Història viva que els vila­tans interes­sats els agraïm i en valo­rem l’esforç i l’estima que ells també pro­jec­ten sobre aquest vell país que tots esti­mem.