De les Corts

L'11 de febrer del 1873 les Corts espanyoles instauren la Primera República, després d'absicar Amadeu I. L’endemà, l’Ajuntament del poble de les Corts, al pla de Barcelona, es va adherir al nou règim. Les dues mil persones que habitaven llavors en aquella població foren convocades amb una repicada de campanes a escoltar un pregó. Fou hissada una bandera amb emblemes republicans. La casa consistorial va ser il·luminada tres nits seguides. Ho he llegit en la transcripció d’una acta que m’ha fet a mans Josep Moran, de l’Institut d’Estudis Catalans. També consta en aquell document del 1873, signat pel secretari municipal Manuel Morales, que deu dies després l’Ajuntament cortsenc va demanar a la Diputació 50 fusells per a crear una milícia ciutadana que defensés el nou règim. Faltaven quatre mesos per a la proclamació de la República Democràtica Federal, a la qual es va adherir, també de seguida, el 15 de juny, el consistori de les Corts. El general Martínez Campos posaria fi a aquelles legítimes expansions republicanes i federalistes de les Corts, i de tants altres indrets, quan el 29 de desembre del 1874 va restaurar la monarquia. El 1897 Barcelona va annexionar-se el poble de les Corts. Com altres poblacions de la rodalia, la gent de les Corts –diumenge, dia de la Verge del Remei, celebra, per cert, la festa major– va acabar renunciant sense resistència a una autonomia local que sí que havia defensat anys abans, el 1854 i el 1867. Les alegries sempre han durat poc a casa del pobre.