Trencant Espanya

Dos anys després, és una evidència que a l’Estat espanyol no s’ha analitzat prou què va significar la brutal violència policial exercida contra els votants de l’1-O. Hi ha un abans i un després pel que fa a la desconnexió dels catalans amb l’Estat. L’any 2006, el president José Montilla parlava de “desafecció” perquè ja veia que les aspiracions dels, llavors, autonomistes, anaven pel pedregar. L’any 2010, la sentència de l’Estatut va marcar un punt d’inflexió i va fer que molts pugessin al carro dels que, minoritaris fins llavors, pensaven que l’única solució a l’encaix entre Catalunya i Espanya era la independència. Però, al meu parer, és l’1-O el que trenca tots els esquemes. Què has d’anar a negociar amb un Estat que, sabent que allò que tu vens com un referèndum no té cap possibilitat de triomfar, sabent que ha desmuntat tot el sistema informàtic, en lloc de desautoritzar-lo políticament, envia milers de policies a atonyinar els seus ciutadans? Què esperes d’un país que té un monarca que dona patent de cors a tots els poders de l’Estat per reprimir –castigar com a venjança– tots els que, d’una manera o altra, hagin participat en l’1-O? Més encara, que té un rei al qual tant li fa castigar els ciutadans, tècnicament espanyols, que viuen a Catalunya encara que no siguin independentistes, fent martingales perquè les principals empreses en marxin?

L’1-O va ser un trencament. Pregunteu a la gent gran, la que havia viscut la repressió franquista. Pregunteu als pobles on la Guàrdia Civil es va acarnissar, moltes vegades després d’haver tret ja les urnes. Pregunteu a la gent, d’esquerres, que dies abans deia que no votaria perquè l’1-O no tenia garanties però que, en veure les imatges, va anar a votar.

Espanya no és conscient del que va ser l’1-O, del que tardarà a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu. I, de la mateixa manera, no és conscient del que significarà una sentència condemnatòria per uns fets que poden ser erronis políticament, però no pas delictius. Els poders de l’Estat són els que, amb actuacions com les de l’1-O, el 3-O o una sentència condemnatòria com a revenja, trenquen Espanya. No pas els independentistes.