Opinió

Full de ruta

Franco tenia DNI català

El Museu Casa de la Moneda reviu els 75 anys de l’invent franquista i com el tirà es va quedar el número 1, mentre que el comunista Malagón excel·lia en les falsificacions

El Museu Casa de la Moneda dedica una expo­sició als 75 anys del DNI. Ara que el minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, per­se­gueix la República digi­tal cata­lana per blin­dar el DNI que nos dimos entre todos, el poc visi­tat museu de la Fábrica de Moneda y Tim­bre recrea com neix l’invent fran­quista d’iden­ti­fi­car el ciu­tadà amb un car­net i un número. I sí, efec­ti­va­ment, Franco, amb la immodèstia que acos­tu­men a tenir els dic­ta­dors, es va reser­var per a ell el número 1 del pri­mer DNI creat per decret el 2 de març del 1944. El con­curs públic que va fer el règim ofe­ria 30.000 pes­se­tes al gua­nya­dor i l’encàrrec el va gua­nyar la cata­lana Rieus­set. El BOE del 29 de novem­bre del 1946 publica que l’ele­git és Don Aqui­lino Rieus­set Planchón per l’atenció pres­tada als mate­ri­als que blin­den la inal­te­ra­bi­li­tat del car­net de foto­gra­fia i empremta dac­ti­lar. Però no és fins al 1951 que s’expe­deix el pri­mer DNI i arrenca el tri­pi­joc de la nume­ració. L’1 per a Franco, el 2 i següents per a la seva família, el 10 seria el del futur príncep Joan Car­les, l’11 el de l’ara reina emèrita Sofia, el 12 el d’Elena de Borbó i el 13... El 13 és anul·lat per sem­pre per supers­tició. La nume­ració salta lla­vors al 100, i fins al 158 hi havia esco­llits del cer­cle del dic­ta­dor, però amb vets: no en va reser­var cap a Ser­rano Suñer ni als ger­mans i, en canvi, va reser­var un número d’elit a Car­rero Blanco. Les joies de l’expo­sició són els DNI de Simón Gar­nica Gómez i de José Menéndez Roca­mora, dos des­co­ne­guts que ho dei­xen de ser quan s’apre­cia que sota dues per­ru­ques dife­rents s’hi amaga el mateix San­ti­ago Car­ri­llo. Són obra de Domingo Malagón, el geni del Par­tit Comu­nista que excel·lia en les fal­si­fi­ca­ci­ons. El seu art era lloat per Jorge Semprún i per Miguel Núñez, que un dia va suar quan un guàrdia civil li va exi­gir la docu­men­tació en un vagó. Quan li va entre­gar el car­net fal­si­fi­cat, l’agent el va enar­bo­rar i el va exhi­bir als altres viat­gers com a exem­ple d’anar ben docu­men­tat per la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.