Pobresa intermitent

Sor­tir de la pobresa és com­pli­cat i si en sur­ten ho tenen fàcil per tor­nar-hi. La fra­gi­li­tat social en què es tro­ben mol­tes per­so­nes, després d’una dècada de crisi econòmica i que per a molts encara dura, ha esgo­tat tots els recur­sos. Ja no hi ha el coixí fami­liar i s’han reta­llat també recur­sos assis­ten­ci­als per als més vul­ne­ra­bles. A la Creu Roja un 20% de les per­so­nes que l’any pas­sat van tirar enda­vant pel seu compte, després de rebre ajuda, hi han hagut de tor­nar. Un fracàs com a soci­e­tat que ens ha de fer refle­xi­o­nar per garan­tir-los una segona opor­tu­ni­tat. S’han de des­ti­nar esforços i recur­sos perquè puguin recu­pe­rar la feina o acce­dir a un sos­tre que no es poden pagar. Perquè és de justícia.

APUNT COR­RE­GIT