La famosa “llei Aragonès”

Ara fa vora tres anys que pràcti­ca­ment un cen­te­nar d’ajun­ta­ments cata­lans van apro­var, gai­rebé sem­pre per una­ni­mi­tat, una moció d’una ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana ano­me­nada Anem a Mil. L’objec­tiu d’aquesta pla­ta­forma era rei­vin­di­car un salari mínim de mil euros, evi­den­ci­ant que la retri­bució mínima vigent no era sufi­ci­ent per cobrir les neces­si­tats bàsiques de les per­so­nes. En aques­tes moci­ons s’hi dema­nava que els con­sis­to­ris es com­pro­me­tes­sin a pagar com a mínim aquest sou al seu per­so­nal, però també que en les lici­ta­ci­ons s’exigís a les empre­ses con­cur­sants que pagues­sin almenys aquesta quan­ti­tat als seus emple­ats. En aquell moment a ningú se li va ocórrer dir que aquests com­pro­mi­sos del ple fomen­ta­ven les exter­na­lit­za­ci­ons, sinó que tot­hom va enten­dre que, ja que els ajun­ta­ments eren empe­sos per la legis­lació esta­tal a no endeu­tar-se i, per tant, a treure a con­curs algu­nes de les inver­si­ons necessàries, era millor impo­sar unes nor­mes del joc que fos­sin més ama­bles i que no només pre­mi­es­sin les empre­ses que reben­ta­ven preus a costa del salari dels tre­ba­lla­dors. També la CUP, que en alguns indrets va inter­ve­nir per expres­sar que con­si­de­rava la mesura insu­fi­ci­ent, va votar-hi sem­pre a favor. És ben curiós, doncs, que, al cap de tres anys, una llei que no esta­bleix cap nou supòsit d’exter­na­lit­zació, sinó que pro­cura legis­lar amb el mateix espe­rit que aque­lles moci­ons apro­va­des el 2016, sigui rebuda per alguns sec­tors amb ges­ti­cu­lació i atacs fron­tals. Fomen­tar la con­trac­tació de per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats, recom­pen­sar les mesu­res de res­pecte al medi ambi­ent o rebai­xar la importància del preu del ser­vei per tenir més en compte altres fac­tors no té cap relació directa amb el fet que hi hagi més o menys exter­na­lit­za­ci­ons. Ales­ho­res, con­vin­dria pre­gun­tar-se quin és el veri­ta­ble objec­tiu de tots aquests esca­ra­falls i cal­dria rumiar si s’està essent sin­cer en el debat públic al vol­tant de la tra­mi­tació d’aquesta llei.