És impressionant reconèixer els rastres que han deixat entre nosaltres els romans durant la seva dominació, la fortalesa de les construccions pensades perquè duressin centenars d’anys, la bellesa dels amfiteatres, la magnificència de les vil·les, el culte a l’estètica, el record fervorós pels seus difunts... i l’orientació de les vies que havien de facilitar el trànsit per tot l’imperi, amb les conduccions d’aigua com a element indispensable per a l’assentament de poblacions, assegurant el subministrament a les persones, al bestiar, al reg i a l’ordenament urbà. I amb aquest propòsit, salvar barrancs amb construccions gegantines, per les quals discorrien els aqüeductes que garantien aquest element primordial per a la civilització: l’aigua.

Quan hom pensa que ho construïen amb mitjans manuals, sense elements que ajudessin mecànicament a portar-ho a terme, queda palesa la voluntat de perdurar d’un poble que va aconseguir una esplendor extraordinària durant segles, i ens va llegar un pòsit de grandesa en molts camps del coneixement humà que ha arribat fins a nosaltres vint segles després!

El setmanari El Temps, que es publica a València amb una bona acollida a tots els territoris catalans, als quals dedica preferentment els seus continguts, constitueix un valor que cal conèixer i ajudar. Un mitjà de comunicació emès entremig d’alguns ambients valencians no sempre favorables a la germandat entre pobles de parla catalana, però que malgrat les dificultats ha persistit i constitueix un dels pilars del coneixement de la nostra actualitat, dels territoris, i de les nostres esperances de llibertat.

Publiquen des de fa –per ara– vint-i-dues setmanes, uns opuscles separats del setmanari, amb el títol Retorn a la romanitat. Itineraris formats per mapes, imatges impressionants i comentaris de l’empremta que varen deixar els romans des de Catalunya al País Valencià i també a les Illes.

Arrenquen del coll de Panissars, i s’escampen per tota la Mediterrània, per viaranys no sempre coneguts, fins a arribar als camins de la Manxa. Et fa venir ganes d’agafar una motxilla i seguir-ho! Hauria de crear-se una bona promoció que establís un camí –com n’hi ha d’altres– amb etapes per anar resseguint aquests vestigis, reconeixent les belleses i la riquesa que trobarien al pas, ja sigui procedent dels romans, o també de les civilitzacions posteriors.

El setmanari El Temps és una obra imponent, deguda a la determinació d’un personatge excepcional, Eliseu Climent, que ha persistit en la seva publicació contra tots els vents adversos que ben segur ha trobat. Ara, a més dels continguts del setmanari, aquests opuscles ens sedueixen, i ens col·loquen davant dels ulls la magnificència d’un llegat que estem cridats a fomentar.