Retorn a la romanitat

És impres­si­o­nant reconèixer els ras­tres que han dei­xat entre nosal­tres els romans durant la seva domi­nació, la for­ta­lesa de les cons­truc­ci­ons pen­sa­des perquè dures­sin cen­te­nars d’anys, la bellesa dels amfi­te­a­tres, la mag­ni­ficència de les vil·les, el culte a l’estètica, el record fer­vorós pels seus difunts... i l’ori­en­tació de les vies que havien de faci­li­tar el trànsit per tot l’imperi, amb les con­duc­ci­ons d’aigua com a ele­ment indis­pen­sa­ble per a l’assen­ta­ment de pobla­ci­ons, asse­gu­rant el sub­mi­nis­tra­ment a les per­so­nes, al bes­tiar, al reg i a l’orde­na­ment urbà. I amb aquest propòsit, sal­var bar­rancs amb cons­truc­ci­ons gegan­ti­nes, per les quals dis­cor­rien els aqüeduc­tes que garan­tien aquest ele­ment pri­mor­dial per a la civi­lit­zació: l’aigua.

Quan hom pensa que ho cons­truïen amb mit­jans manu­als, sense ele­ments que aju­des­sin mecànica­ment a por­tar-ho a terme, queda palesa la volun­tat de per­du­rar d’un poble que va acon­se­guir una esplen­dor extra­or­dinària durant segles, i ens va lle­gar un pòsit de gran­desa en molts camps del conei­xe­ment humà que ha arri­bat fins a nosal­tres vint segles després!

El set­ma­nari El Temps, que es publica a València amb una bona aco­llida a tots els ter­ri­to­ris cata­lans, als quals dedica pre­fe­rent­ment els seus con­tin­guts, cons­ti­tu­eix un valor que cal conèixer i aju­dar. Un mitjà de comu­ni­cació emès entre­mig d’alguns ambi­ents valen­ci­ans no sem­pre favo­ra­bles a la ger­man­dat entre pobles de parla cata­lana, però que mal­grat les difi­cul­tats ha per­sis­tit i cons­ti­tu­eix un dels pilars del conei­xe­ment de la nos­tra actu­a­li­tat, dels ter­ri­to­ris, i de les nos­tres espe­ran­ces de lli­ber­tat.

Publi­quen des de fa –per ara– vint-i-dues set­ma­nes, uns opus­cles sepa­rats del set­ma­nari, amb el títol Retorn a la roma­ni­tat. Iti­ne­ra­ris for­mats per mapes, imat­ges impres­si­o­nants i comen­ta­ris de l’empremta que varen dei­xar els romans des de Cata­lu­nya al País Valencià i també a les Illes.

Arren­quen del coll de Panis­sars, i s’escam­pen per tota la Medi­terrània, per via­ranys no sem­pre cone­guts, fins a arri­bar als camins de la Manxa. Et fa venir ganes d’aga­far una mot­xi­lla i seguir-ho! Hau­ria de crear-se una bona pro­moció que establís un camí –com n’hi ha d’altres– amb eta­pes per anar res­se­guint aquests ves­ti­gis, reco­nei­xent les belle­ses i la riquesa que tro­ba­rien al pas, ja sigui pro­ce­dent dels romans, o també de les civi­lit­za­ci­ons poste­ri­ors.

El set­ma­nari El Temps és una obra impo­nent, deguda a la deter­mi­nació d’un per­so­natge excep­ci­o­nal, Eli­seu Cli­ment, que ha per­sis­tit en la seva publi­cació con­tra tots els vents adver­sos que ben segur ha tro­bat. Ara, a més dels con­tin­guts del set­ma­nari, aquests opus­cles ens sedu­ei­xen, i ens col·loquen davant dels ulls la mag­ni­ficència d’un lle­gat que estem cri­dats a fomen­tar.