Revolucions pendents

Parlem molt de com la revolució tecnològica transformarà les nostres vides, però ens oblidem sovint que tenim encara moltes altres revolucions pendents. Llegeixo un article de l’empresària Anna Jones sobre la baixa autoestima de les dones a la feina i com aquest handicap repercuteix en condicions més desfavorables en l’entorn laboral (càrrecs de responsabilitat, sous, promocions internes....) respecte als col·legues masculins, aparentment més immunes al complex d’inferioritat.

Per trencar amb aquests sentiments limitadors, Jones proposa “afrontar de cara les inseguretats” i actituds com ara participar activament en les reunions de feina i no tenir por de dir el que penses. “A mesura que vagis trobant la teva veu, la teva confiança augmentarà i es veurà que tens opinions que mereixen ser escoltades.”

Observacions com aquestes estan molt bé si no perdem de vista que la igualtat es guanya des de la reivindicació de drets i no només amb quatre consells d’autoajuda, per encertats i útils que puguin resultar. Combatre la discriminació laboral i trencar sostres de vidre, a més, no és a l’abast de moltes dones, que no tenen ni tan sols la força per aixecar la veu. La lluita és sorda i constant, com diria en Raimon, i encara més ara que la dreta més reaccionària i el seu discurs negacionista de la igualtat tornen a campar desinhibits.