La cara del Tsunami

S’acosta el clàssic que la superioritat va preferir extirpar de la campanya del 10-N. Ara, quasi dos mesos després, en els que qualsevol acció ha pogut ser doblement preparada, el tornarien a extirpar si no fos perquè farien el ridícul més espantós. Tots els ulls, orelles, micròfons i espies buscant el Tsunami Democràtic. A Madrid impera la paranoia. És el que té qualificar de terrorisme una mobilització de ciutadans pacífics. Distorsió pura. Esperpent. Un portaveu del Tsunami deixa clar que no pretenen impedir el partit, sinó aprofitar la seva tirada mundial per trametre aquest “Spain, sit and talk” que ja fa temps que circula. I enmig del debat periodístic, veus que volen veure les cares i identificar les persones que parlen pel Tsunami. Algú amb seny recorda la figura del testimoni protegit, la font que prefereix mantenir l’anonimat, l’entrevistat que protegeix la seva identitat perquè si no ho fa, perilla. La resposta, en bucle: “Quin perill? Si Espanya és una democràcia!” És el hit que més sona entre els partidaris de l’statu quo. Però resulta que la democràcia no la van inventar ells, ni la poden definir a la carta. Està inventada i definida fa temps. Per això fa anys que el Consell d’Europa, format per 47 països europeus i amb seu a Estrasburg, li recorda cada any a Espanya i als feligresos de la “democràcia plena” que aquesta democràcia necessita millorar i molt. Li recorda que s’ha passat pel folre les seves indicacions sobre corrupció política, que no ha seguit les seves recomanacions sobre despolitització i independència judicial; li ha dit que a Espanya i a Turquia –la parella ho diu quasi tot– s’està vulnerant la llibertat d’expressió dels polítics empresonats; i ara, en l’últim informe, alerta que les democràcies plenes no restringeixen la llibertat de reunió i manifestació pacífiques amb sancions penals als qui les organitzen o hi participen; ni restringeixen l’accés a webs o xarxes que informen sobre les protestes en curs, ni exageren la violència policial per reprimir una protesta, ni fan lleis com la de seguretat ciutadana, que permet perseguir ciutadans per incidents menors o per simple desobediència a la policia. Per tant, que Tsunami Democràtic no ensenyi la cara s’entén perfectament.