Reflexions de gener

Som a la set­mana crítica després de Reis: algun qui­let de més gua­nyat aques­tes fes­tes de Nadal, tal vegada un excés de regals, el fet de caure en la temp­tació (¡qui pot!) de gas­tar més del que havíem pre­vist..., i encara toca aca­bar d’enfi­lar-se per la sen­dera cos­te­ruda dels preus de gener. En política, tenim un poder judi­cial i admi­nis­tra­tiu cada vegada més poli­tit­zat (vegeu les dar­re­res atza­ga­ia­des de la Junta Elec­to­ral Cen­tral), i ERC ha fet uns càlculs pot­ser inge­nus per­me­tent la inves­ti­dura de Pedro Sánchez. Tot ple­gat ens porta a unes quan­tes refle­xi­ons.

La pri­mera és que, després de dijous ve diven­dres, i arriba un cap de set­mana per refle­xi­o­nar i redreçar la mala vida d’aques­tes fes­tes: massa torró, cava, neu­les... Però la qüestió no és redi­mir-nos ara dels nos­tres pecats, sinó pen­sar en els bons i sans hàbits tots els dies de l’any. Dit d’una altra manera: fer petits extres i redi­mir-nos-en prac­ti­cant bons cos­tums, amb una freqüència exem­plar, com ara fer esport, o sim­ple­ment cami­nar.

La segona reflexió és que la filo­so­fia de la vida no és acos­tu­mar-nos a fun­ci­o­nar a ritme d’una mun­ta­nya russa: molts exces­sos i després, de cop, aus­te­ri­tat. ¿Ara ens cal fer una dieta severa perquè ens pene­dim d’haver inge­rit el doble o el tri­ple de calo­ries del que per­to­cava? ¿Ara, de cop, hem de fer mol­tes hores d’esport per cre­mar tot el que hem anat acu­mu­lant aques­tes fes­tes? Cal ser cohe­rents amb nosal­tres matei­xos en tot, i seguir un pro­grama de vida equi­li­brat i salu­da­ble. I això també és exten­si­ble a la vida política, en la qual, vul­guem o no, estem immer­sos i impli­cats.

La ter­cera reflexió és que reca­pa­ci­tem tot l’any i que la mala experiència vis­cuda té una part posi­tiva, i és que ens ense­nya a no caure en els matei­xos errors, tant en els hàbits de salut com en els plan­te­ja­ments polítics amb un horitzó llu­minós massa con­fiat (i és que ara mateix s’obre una gran opor­tu­ni­tat per al país a con­seqüència del cop d’estat con­tra la Gene­ra­li­tat). Ens agradi o no, estem immer­sos en la voràgine de la política, tant d’àmbit naci­o­nal com esta­tal i inter­na­ci­o­nal. La nos­tra acti­tud, tant per­so­nal com social, reper­cu­teix, amb la suma de mili­ons de per­so­nes, en el que vivim també política­ment, i aquests dies estem vivint un tsu­nami polític que deci­dirà el nos­tre futur més o menys imme­diat com a país. I la decisió d’ERC, sense una taula de par­tits inde­pen­den­tis­tes, li pot pas­sar una seri­osa fac­tura. ¡No us per­deu el pròxim capítol!

I ara la reflexió final: siguem nosal­tres matei­xos, amb els nos­tres defec­tes i les nos­tres vir­tuts. Feli­ci­tem-nos de ser com som tots els dies de l’any, perquè cada dia és un ins­tant que se’n va i no torna. Només si som capaços de rete­nir a la memòria el millor de cadascú serem impa­ra­bles i no ens caldrà caure en el parany de la tra­dició, la rutina o l’excés de con­fiança en política. Sor­tim, abra­cem-nos i defen­sem sem­pre i amb coherència els nos­tres ide­als.