Els dos presidents

A la sala de l’hos­pi­tal on cada dijous ens tro­bem els recep­tors de sang i altres fluids, entra un matri­moni d’una certa edat, molt ben posat. La infer­mera els fa seure. El cen­tre del seu interès és la dona. Li fa una enquesta. Quin dia és avui? Quin any? Li plan­teja pro­ble­mes matemàtics. Li fa repe­tir sèries de parau­les. Li pre­gunta qui és el pre­si­dent del govern. Paro l’ore­lla. La senyora, que ha res­post a tot amb molta cor­recció i que si em dema­nes­sin l’opinió diria que no pre­senta cap símptoma alar­mant, diu sense vacil·lar: “Pedro Sánchez.” Fa unes set­ma­nes em vaig tro­bar en la mateixa situ­ació al mateix lloc. També era una senyora, tan aqui­lo­ta­da­ment cata­lana com la d’aquest dijous. “Qui és el pre­si­dent de govern?” “Pedro Sánchez.” Quan el matri­moni és fora, pre­gunto a la infer­mera: “No hi ha ningú que digui Quim Torra?” “La res­posta també la donaríem per vàlida, és clar, però una gran majo­ria es decanta pel pre­si­dent del govern espa­nyol.” La infer­mera és jove. No cal que li pre­gunti si el decan­ta­ment era el mateix quan gover­na­ven la Gene­ra­li­tat Pujol, Mara­gall, Mon­ti­lla, Mas... Pujol sem­pre havia dit que a l’inici del seu man­dat estava con­tent quan les mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa per qual­se­vol cosa es con­cen­tra­ven davant el Palau de la Gene­ra­li­tat. “No teníem cap com­petència tras­pas­sada, no podíem fer res per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes de la gent, però l’auto­ri­tat ens era reco­ne­guda i la capa­ci­tat de gover­nar en un pròxim futur, també.”

A la mateixa hora que la infer­mera enques­tava la senyora, Pedro Sánchez i Quim Torra s’entre­vis­ta­ven al Palau de la Gene­ra­li­tat. Quin dels dos era més “pre­si­dent”? Sánchez es va bellu­gar per Bar­ce­lona com va voler: després de visi­tar Torra: es va veure amb “agents” soci­als, amb l’alcal­dessa Ada Colau... Torra es va haver de limi­tar a obser­var les evo­lu­ci­ons des del palau. Qui és el pre­si­dent del govern? Pot­ser m’esvero sense motiu: els inter­ro­gats per les infer­me­res pot­ser dis­tin­gei­xen entre pre­si­dent del “govern” i pre­si­dent “de la Gene­ra­li­tat”. Si els pre­gun­tes­sin qui pre­si­deix aquesta ins­ti­tució la res­posta seria òbvia, suposo. Però és que no veuen la Gene­ra­li­tat com un “govern”? Pot­ser el con­si­de­ren sub­al­tern? Ho és, i d’aquí plora la cri­a­tura i plo­rem tots des de fa més de deu anys, des que molts van donar per superada l’auto­no­mia amb poques com­petències de Pujol, Mara­gall, Mon­ti­lla, Mas... Però, ben­vin­gut el diàleg,

Sánchez pro­posa una doble capi­ta­li­tat Madrid-Bar­ce­lona. Des del punt de vista cul­tu­ral i científic, no ens con­fonguéssim. La política queda reser­vada a Madrid. Ho va par­lar amb l’alcal­dessa de Bar­ce­lona. La idea era sepa­rar-se d’Espa­nya i ara en serem capi­tal o coca­pi­tal. El copre­si­dent serà Quim Torra o Ada Colau?