Els dos presidents

A la sala de l’hospital on cada dijous ens trobem els receptors de sang i altres fluids, entra un matrimoni d’una certa edat, molt ben posat. La infermera els fa seure. El centre del seu interès és la dona. Li fa una enquesta. Quin dia és avui? Quin any? Li planteja problemes matemàtics. Li fa repetir sèries de paraules. Li pregunta qui és el president del govern. Paro l’orella. La senyora, que ha respost a tot amb molta correcció i que si em demanessin l’opinió diria que no presenta cap símptoma alarmant, diu sense vacil·lar: “Pedro Sánchez.” Fa unes setmanes em vaig trobar en la mateixa situació al mateix lloc. També era una senyora, tan aquilotadament catalana com la d’aquest dijous. “Qui és el president de govern?” “Pedro Sánchez.” Quan el matrimoni és fora, pregunto a la infermera: “No hi ha ningú que digui Quim Torra?” “La resposta també la donaríem per vàlida, és clar, però una gran majoria es decanta pel president del govern espanyol.” La infermera és jove. No cal que li pregunti si el decantament era el mateix quan governaven la Generalitat Pujol, Maragall, Montilla, Mas... Pujol sempre havia dit que a l’inici del seu mandat estava content quan les manifestacions de protesta per qualsevol cosa es concentraven davant el Palau de la Generalitat. “No teníem cap competència traspassada, no podíem fer res per solucionar els problemes de la gent, però l’autoritat ens era reconeguda i la capacitat de governar en un pròxim futur, també.”

A la mateixa hora que la infermera enquestava la senyora, Pedro Sánchez i Quim Torra s’entrevistaven al Palau de la Generalitat. Quin dels dos era més “president”? Sánchez es va bellugar per Barcelona com va voler: després de visitar Torra: es va veure amb “agents” socials, amb l’alcaldessa Ada Colau... Torra es va haver de limitar a observar les evolucions des del palau. Qui és el president del govern? Potser m’esvero sense motiu: els interrogats per les infermeres potser distingeixen entre president del “govern” i president “de la Generalitat”. Si els preguntessin qui presideix aquesta institució la resposta seria òbvia, suposo. Però és que no veuen la Generalitat com un “govern”? Potser el consideren subaltern? Ho és, i d’aquí plora la criatura i plorem tots des de fa més de deu anys, des que molts van donar per superada l’autonomia amb poques competències de Pujol, Maragall, Montilla, Mas... Però, benvingut el diàleg,

Sánchez proposa una doble capitalitat Madrid-Barcelona. Des del punt de vista cultural i científic, no ens confonguéssim. La política queda reservada a Madrid. Ho va parlar amb l’alcaldessa de Barcelona. La idea era separar-se d’Espanya i ara en serem capital o cocapital. El copresident serà Quim Torra o Ada Colau?