Xauxa i disbauxa

Acabem de celebrar el carnaval. És el temps de la xauxa i la disbauxa, que ha estat precisament el nom d’una de les carrosses i comparses que han format part de la rua i que han gaudit del privilegi de tenir el rei Carnestoltes entre els seus membres, desfilar prèviament el divendres anunciant les festes, llegir el pregó i rebre, de mans de l’alcalde Dulsat, el ceptre que acreditava el comandament absolut de tot el municipi. De fet, més que un rei ha estat una reina. A Lloret no hi ha discriminació de gènere. El grup de Xauxa i Disbauxa celebra ja els deu anys de participació en els carnavals. Com passa, també, amb els altres grups, al darrere del que es pot veure públicament, hi ha una preparació de molts de dies i hores i de tot un piló de gent que treballa anònimament perquè durant la desfilada no falli res i tot sigui un èxit. La feina ben feta l’han acreditat els diversos guanyadors, sobretot el grup Welcome i Xauxa i Disbauxa. Els carnavals de Lloret es van recuperar amb l’adveniment de la democràcia, als anys vuitanta. Abans eren com un mite. La gent gran parlava de les festes de carnestoltes pretèrites i dels balls de disfresses amb una certa nostàlgia i en ponderava l’enginy i la vistositat, i en mostrava, algunes vegades, fotografies on es posava de manifest una participació nombrosa tant a les carrosses i comparses com al carrer, per part del públic espectador. Recordo que un dels meus primers articles periodístics de joventut, a la revista local Tramuntana (1963-66), va consistir, precisament, en parlar d’aquells carnavals que havien quedat perduts en la història quan, amb l’adveniment del règim de Franco, s’aplicà la censura i no es va permetre segons quin tipus de manifestacions. Les rues carnavalesques de Lloret tornen a ser, actualment, espectaculars i molt participades (22 comparses enguany). El jovent rivalitza en el disseny dels vestits, multicolors i impactants i mantinguts en secret rigorós fins a l’hora de la sortida. Lloret ofereix un atractiu més als forasters. I evidencia, també, el bon gust. En línies generals no hi ha models estridents o crítiques àcides i malintencionades. Hi ha diversió, fair play, amb un humor sa que es contagia. I no oblidem la intervenció del grup Xino Xano, que s’encarrega de fer i distribuir la cigronada del vespre de l’arribada de Carnestoltes, els integrants del qual, enguany, per si les mosques, anaven protegits amb mascaretes per no agafar el coronavirus.