Full de ruta
Caminant sobre brases
Fa vuit mesos de l’incendi que va cremar més de 6.500 hectàrees de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià i, fins al moment, els pagesos que van veure com les brases dels arbres cremats ennegrien la terra i els seus cors no només no han rebut l’ajut necessari, sinó que han hagut de topar de cara amb el despropòsit de l’administració. El resum de la situació és aquesta: el Departament d’Agricultura de la Generalitat va anunciar a finals de gener el pagament d’un total de 491.963 euros en ajuts destinats a recuperar la capacitat productiva de les explotacions agràries i comunitats de regants afectats per aquell incendi. Amb una condició: per rebre l’ajut, el pagès havia de contractar una assegurança per a la seva finca durant un mínim de cinc anys. I què suposa aquest requisit? Doncs que els números no surten i el cost que han d’assumir els pagesos és, en molts casos, inassequible: alguns pagesos van haver de renunciar als desitjats ajuts de la Generalitat perquè els sortia més car el cost de l’assegurança que no pas els diners que haurien rebut. O sigui, com deia un pagès de la Palma d’Ebre, surt més cara la salsa que els caragols. Un exemple que fa unes setmanes posava un altre pagès de Bovera: el propietari d’una finca de 35 hectàrees, 5 de les quals s’han cremat, rebria uns 5.500 euros d’ajut, però n’hauria de pagar 10.000 en concepte de l’assegurança. Per acabar d’embolicar la troca, fa unes setmanes la Generalitat va ingressar els diners tant als pagesos que van renunciar als ajuts com als que sí que els acceptaven –tot i que posant al·legacions a la contractació de l’assegurança. I aleshores, cametes ajudeu-me, la Generalitat va haver de reclamar el retorn dels diners. Ara els afectats, que ja fa vuit mesos que caminen sobre les brases, anuncien més mobilitzacions a partir d’aquest cap de setmana per intentar revertir la situació i trobar una sortida digna. I la dignitat que ens hi juguem és la de tots.