Opinió

De reüll

Quan tot canvia

Valérie Manteau recrea la pèrdua de llibertats a Istambul

El solc és el nom de la revista edi­tada pel peri­o­dista armeni Hrant Dink, dedi­cada a tei­xir com­pli­ci­tats entre les dife­rents comu­ni­tats i cul­tu­res que con­vi­uen a Istam­bul, el pont entre Europa i l’Àsia. Dink va ser assas­si­nat el gener del 2007 i, d’alguna manera, la seva mort fa visi­ble el gir cap a l’auto­ri­ta­risme patit per Tur­quia expe­ri­men­tat durant els últims anys.

El solc (Angle Edi­to­rial) és també el títol de la novel·la de l’edi­tora Valérie Man­teau, que recrea com es viuen a Istam­bul aquests can­vis mit­jançant una història d’amor ago­nit­zant entre una peri­o­dista fran­cesa, que es cap­bussa en la bio­gra­fia de Hrant Dink, i el seu amant turc, que malda per sobre­viure en una metròpoli cada vegada més asfi­xi­ant. Dues ribes que miren de tro­bar-se.

El solc és també la ferida que deixa un moment de can­vis pro­funds. Aquell període en què estem tras­bal­sats pel que hem per­dut sense gai­rebé ser-ne cons­ci­ents. Quan tot can­via i hem de fer front a un futur incert del que només en sabem que res no serà igual. El solc és una ficció sobre un món que es perd quan tot just n’albi­rem un altre. Per una prosa que vola i trans­met sin­ce­ri­tat, perquè fuig dels clixés i ense­nya les ares­tes d’una rea­li­tat can­te­lluda, però sobre­tot perquè és una metàfora sobre la pèrdua de lli­ber­tats i sobre què fem en els moments de replan­te­ja­ment vital, El solc estén un pont que con­necta amb aquests dies que estem tan­cats a casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia