L'atur millora però els perills són uns altres

El mes de maig s'ha tan­cat amb un des­cens impor­tant del nom­bre de deso­cu­pats (18.920 menys a Cata­lu­nya), però aquesta dada posi­tiva no ho és fins al punt que puguem pen­sar que ens tro­bem davant un canvi de cicle. Tal com han adver­tit les cen­trals sin­di­cals, la xifra (que al con­junt de l'Estat sig­ni­fica un retrocés de l'1,84% del nom­bre d'atu­rats) con­tras­tarà amb tota cer­tesa amb l'aug­ment de l'atur que es tor­narà a pro­duir quan acabi el període esti­uenc, durant el qual l'acti­vi­tat del sec­tor turístic exer­ceix sem­pre de motor labo­ral. Des­gra­ci­a­da­ment, l'atur no és l'únic pro­blema que cas­tiga amb duresa l'eco­no­mia espa­nyola. La mal­fiança dels mer­cats con­ti­nua pro­vo­cant un aug­ment dels interes­sos que el Tre­sor públic ha de pagar a canvi d'obte­nir finançament i això, mal­grat el com­promís soli­dari de les potències euro­pees, col·loca l'Estat espa­nyol en una situ­ació de gran debi­li­tat. Tam­poc hi ajuda la inde­fi­nició sobre la immi­nent reforma labo­ral, que el govern està deci­dit a tirar enda­vant per decret en cas que sin­di­cats i patro­nal no arri­bin a un acord. L'esce­nari que ales­ho­res es dibui­xa­ria no seria gaire enco­rat­ja­dor: el govern acon­se­gui­ria acon­ten­tar els socis euro­peus que li recla­men mesu­res dràsti­ques per gene­rar ocu­pació però, alhora, abo­ca­ria els sin­di­cats a una vaga gene­ral que ni ells matei­xos desit­gen fer. Encara cal afe­gir-hi un altre ele­ment, pro­ba­ble­ment el més deter­mi­nant de tots: la feblesa de bancs i cai­xes, que s'han engan­xat els dits amb l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària i que tenen els actius sobre­va­lo­rats. Un estat amb el deute dis­pa­rat i un sis­tema finan­cer fora­dat per la moro­si­tat són en aquests moments el pit­jor perill per a la recu­pe­ració econòmica.