Unitat vol dir política única

El PSOE es defineix com a partit federalista, té un comitè federal, però la seva realitat com a organització i les seves polítiques demostren que tot plegat no deixa de ser unes paraules escrites en un paper. Una contradicció que la crisi del coronavirus ha deixat encara més en evidència, si fos possible.

De tot plegat n’és un bon exemple la resposta del ministre de Sanitat, Salvador Illa, la setmana passada en ser preguntat sobre el pla de sortida dels menors esbossat per la Generalitat. “Això ho decidirem nosaltres”, va dir sense embuts Illa, ara un ministre plenipotenciari, malgrat que el seu ministeri és dels que tenen menys competències, perquè la gestió de la sanitat està descentralitzada en les autonomies des de fa molts anys. En ser nomenat fa uns mesos, a Illa se li obria, doncs, una vida de plaer a Madrid, la recompensa perfecta a la seva feina de gos socialista contra el procés exercida amb contundència els últims anys. La pandèmia li ho va capgirar tot. Però ni el fracàs amb la centralització de les compres per part d’un ministeri amb una nul·la experiència en aquest sentit, ni la tardança a aplicar mesures efectives de contenció de la pandèmia han fet desviar l’exalcalde de la Roca del Vallès de la política del mando y ordeno del govern progressista de Madrid.

Només faltaria. Aquí ningú discrepa, ni es fa enrere, ni reconeix errors. Tot al contrari, s’aplica una política única, sense consensuar amb ningú i després es censura qualsevol crítica per part d’algun dirigent autonòmic. “Però qui s’han pensat que són?”, deuen pensar. Com si els hagués escollit algú i com si no hi hagués un compromís constitucional per repartir el poder de dalt a baix. De fet, l’eslògan “Este virus lo paramos unidos” vol dir, de fet, “el guanyarem amb una política única”.

Ni en els seus somnis més humits, els socialistes i els de Podem haurien imaginat reunir tant poder com els ha donat l’estat d’alarma. I en comptes d’emmirallar-se en Alemanya, on sí que creuen en el federalisme i l’apliquen en conseqüència, millorant la gestió i, en definitiva, combatent de manera més eficaç la pandèmia, han tornat a l’Espanya de sempre, la de Madrid ho decideix tot i els altres no hi pinten res. I encara s’estranyaran quan l’independentisme torni a créixer en les pròximes eleccions. Si és que n’hi torna a haver algun dia.