Hotel Bilderberg

El centenar de personalitats vinculades al fòrum, que ja s'han fet popular amb el nom de Club Bilderberg, deuen riure d'allò més quan llegeixen i escolten tot el que es diu sobre aquest grup esnob. Que si maçons, que si posen presidents als països més poderosos, fins i tot als EUA, que si organitzen i preparen guerres... Tot això amb un tel de secretisme que fa més tuf de màrqueting que de res. «Govern mundial a l'ombra» diuen uns, «gran multinacional mundial» esclaten altres. Mai no hauria imaginat que un grup amb objectius tan pretensiosos com governar el món es posarien el nom d'un hotel. Nosaltres, aquí, vam posar el nom d'un hotel a un pacte polític, el pacte del Majestic, que van signar CiU i PP, Pujol i Aznar. Però per governar el món potser caldria un nom amb més simbolisme. Bilderberg és l'hotel amb forma de mansió centreeuropea, aquelles de teulada de pissarra, d'ala est i ala oest, que hi ha a Oosterbeek, en l'Holanda profunda i tradicional. En aquest hotel, s'hi van reunir per primer cop una colla d'aquests manaires, Bernhard Lippe Biesterfeld exercia d'amfitrió, el príncep Bernard d'Holanda, marit de la Reina Juliana. Un nazi fins a la medul·la, que havia estat al servei del mateix Hitler i les temudes SS. Per això, el nom del club té poc glamur però els seus antecedents són macabres. Però la inspiració conspirativa filonazi de voluntat de control del món que tenia el príncep ha revertit ja fa molt de temps en un pur club d'elitisme, exclusivisme i esnobisme rockefelerià. És un grup en què es creuen déus de l'Olimp i viuen vides paral·leles als simples mortals. Van d'hotel en hotel recorrent món, tancats amb pany i forrellat per fer trobades socials i còctels i aprofiten per tancar alguns negocis. Ara li ha tocat al Dolce de Sitges. Tot això no tindria més importància si no fos per diversos motius: per les molèsties que provoquen; perquè no entenc que la reina Sofia, esposa del cap de l'Estat, sigui membre d'un club com aquest. I, tercer, pels molts diners que ens costarà als pobres mortals tot el dispositiu de seguretat i manteniment per tallar carrers. Una despesa per a rics, pagada per nosaltres, que en aquests moments en què se'ns demanen tants sacrificis és tota una falta de respecte a la ciutadania per part del govern, que s'hi hauria d'haver negat o hauria d'haver cobrat els serveis prestats als manaires.