Opinió

Tribuna

Internet i llibertat

El 2000 va començar l’aplicació de manera extensiva de les noves tecnologies en la política, inicialment en favor de la llibertat i la lliure comunicació de la població. Va ser una palanca per a la caiguda de les dictadures d’Egipte, Líbia, Tunísia i el Iemen. La victòria electoral el 2004 del PSOE va ser deguda en part a la utilització dels telèfons mòbils. La reacció d’alguns règims autoritaris de fer servir aquesta mateixa tecnologia per defensar-se i perpetuar-se en el poder va començar deu anys més tard, a l’entorn del 2010. Entre el 1946 i el 2000, de 200 règims autocràtics, un terç van caure per cops d’estat militars o polítics i només un 6% van desaparèixer per protestes ciutadanes. Del 2000 al 2017 la proporció es va invertir, un 9% van ser deguts a cops d’estat i un 32%, a protestes de la ciutadania. La lliure circulació d’informació i el contacte directe de la població a través de les xarxes socials ha tingut un efecte positiu en la desaparició de règims autoritaris. Les noves tecnologies no eliminen la violència en la repressió, la fan més efectiva, perquè va dirigida a les persones concretes que lideren els moviments ciutadans. Els règims autocràtics s’han fet més resistents, fins al 2000 tenien una durada mitjana de 10 anys, ara de més de 20. La DDR va ser un règim policial, Stasi, altament sofisticat, però requeria un gran esforç humà i econòmic. Per cada 66 ciutadans de la república hi havia un informant o un policia. Avui, amb la tecnologia, aquest esforç econòmic i humà ja no és necessari per aconseguir el mateix resultat.

El sistema més avançat pel control de la població és el xinès a través de la intel·ligència artificial, la gestió del big data... La indústria xinesa està en aquestes tecnologies al nivell més avançat del món. Huawei no està per darrere d’Apple o Samsung. De fet, aquest avenç ha permès a la Xina exportar maquinari i programari a règims autoritaris, com ara Angola, etc. A la Xina, l’estat està configurat en un poder executiu únic, el Partit Comunista, sense equilibri amb els poders legislatiu i judicial com succeeix a les democràcies occidentals. Això facilita el control sense límits de la població, si es tenen els mitjans per fer-ho.

Stefan Zweig es preguntava sorprès per la reacció entusiasta de la població europea al començament de la Primera Guerra Mundial, l’agost del 1914. Ningú dubtava de l’honestedat dels governants, si la guerra es produïa no hi havia dubte que era en raó de la defensa de l’Estat. L’escepticisme i la por s’han estès amb el temps, la població avui dubta de l’encert dels governants. El nivell cultural de la població és més alt que fa 70 anys i dificulta la utilització del poder de l’estat per defensar un règim polític concret a través de les noves tecnologies. És cert, però, que a la Xina la credibilitat del poder polític per la seva població, a causa de l’increment constant del nivell de vida, està més a prop de l’Europa del 1914 que de l’Europa posterior, però la tendència és ineluctable. També per a la Xina és qüestió de temps que la ciutadania desconfiï de l’estat, i això ho canviarà tot. La llibertat guanyarà sobre la repressió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.