Parlem en català, coi!

Acabo de rebre un correu electrònic, escrit en català, d’una empresa ripollesa, signat per una senyora que diu que és la head of communication department. No sé si indignar-me, posar-me a plorar o esclatar a riure. No cal que ens imposin una altra llengua, d’això ja ens en cuidem nosaltres solets. La inseguretat, el sentiment d’inferioritat, la patètica intenció de semblar importants –o ves a saber què– ens atia a immolar-nos. Posem-hi una mica de voluntat i orgull, coi, i abandonem els runners, els links, els coworkings i les shopping nights i recuperem els corredors, els enllaços, els treballs conjunts i les nits de compra. La llengua és el pal de paller de la nostra identitat com a poble. Si no en tenim cura, tot plegat se’n va al canyet.