De reüll
Fes la teva màgia
L’altre dia els comentava que, en època de confinament, els bancs són els nous bars. El lloc on trobar-se i fer petar la xerrada amb els amics. També hi ha qui assegura que les barberies són els bars dels africans. Allà on es socialitzen una estona. En realitat, les perruqueries sempre són un dels establiments on tenen més informació. Fins i tot hi ha qui d’anar a fer-se la manicura en sap treure un llibre per tractar de com, de vegades, no volem veure els altres encara que formin part del nostre món. Quan parlo amb la noia que m’arregla les ungles, intento practicar amb ella les quatre paraules de xinès que conec. Per tant, el meu apropament a aquesta llengua està marcat per la seva manera d’expressar-se.
L’estructura del llenguatge que cadascú utilitza depèn de la seva manera de percebre el món. Sortint del xinès, el meu entorn ha incorporat des de no fa gaire una expressió (“fes la teva màgia”) i un adjectiu (“inspirador/a”) de procedència anglesa. La idea que algú pugui fer màgia és atractiva i es llegeix com una floreta que es llença a les habilitats, a la traça que té algú a l’hora de fer una cosa. Tenir la mà trencada demostra domini i ofici en una acció. Sumar maneres de dir les coses ens enriqueix si en conservem les pròpies. Ara, per exemple, tot és inspirador. De la Michelle Obama a un programa de cuina. Però segur que, si ens hi trenquem una mica les banyes, trobarem més paraules per dir el mateix. No les perdem.