Tradicions diferents

Ara que ja estem a mes de juny, la majoria de municipis catalans enceten el gruix dels seus programes festius. Pel camí del confinament han quedat moltes tradicions, com ara la Patum de Berga, el Dimoni de Badalona i el Temps de Flors de Girona. La demarcació de Tarragona i el Pirineu entren avui en fase 3 i immediatament després vindrà la resta de territori. Un temps que coincidirà amb la revetlla de Sant Joan, una de les tradicions més nostrades. I tampoc podrà ser com les que coneixem fins ara. La Generalitat no deixa fer revetlles populars amb més de vuitanta persona. Vint si és a casa. El conseller Miquel Buch va reconèixer que seria diferent, però que almenys serà segura. No dubto de la bona voluntat del conseller. Ni de bona part de la ciutadania. Però sí que genera més dubtes que tot plegat es pugui garantir. Una festa és una festa, i, per molta conscienciació que hi hagi, el compliment de les mesures se sol anar esvaint a mesura que passa la nit. No hi ha prou efectius per controlar-ho absolutament tot. Tampoc cal. Però qui anirà a les revetlles a comprovar que es garanteixen les distàncies? La policia i els Mossos? Deixaran de fer els controls a les carreteres per Sant Joan? Tot plegat és molt difícil. Les ganes de passar-ho bé hi són després de molts mesos tancats. I Sant Joan encara és només una nit. Com es faran les festes majors, que duren més dies? Les de juny no es faran, segurament, però i les de la resta de l’estiu? Hi haurà ball i envelat? Si al setembre a Berga es fa la Patum, com s’ho faran per evitar la gentada que cada any hi ha?

Són incògnites que s’hauran d’anar resolent. Però al final el que cal són directives clares. Que el ciutadà entengui què es pot fer i què no es pot fer. I no canviar de criteri cada cop que el vent canvia de direcció com està fent el govern central en moltes directives. Segurament ens cal canviar el xip, a tots plegats. Segurament en la vida quotidiana serà més senzill, però en determinats espais i en determinades situacions costarà molt.