En record de Gas Natural

Els catalans ho tenim molt fàcil si ens volem posar de mal humor. Només cal llegir un diari de Madrid o alguna notícia que procedeixi de la capital de l’Estat. Segons com, la història s’escriurà tal com l’expliquen a Madrid.

Catalunya va tenir un gran empresari que es deia Pere Duran i Farell. Va ser el que va introduir el gas natural a Espanya, en un moment en el qual el govern espanyol apostava pel butà com a font energètica. Duran, que era el president de Catalana de Gas i Electricitat, va subscriure uns contractes molt bons de subministrament de gas natural. El 1972, el govern franquista creà una empresa pública que es va dir Enagas i que es proposava fer la competència a Gas Natural, successora de Catalana de Gas. El 1975, un govern franquista a les acaballes va forçar la cessió dels contractes de la mateixa Gas Natural SA a Enagas.

El 1990, en plena democràcia, o donin el nom que vulguin al govern que tenim, Gas Natural recuperà el control d’Enagas però, deu anys més tard, el govern d’Aznar va decidir concedir a Enagas el monopoli del gas natural i obligà Gas Natural SA a reduir-ne la participació. Gas Natural es va anar desprenent de totes les accions i es convertí en Naturgy, que no vol dir res. El domicili social passà fa pocs mesos a Madrid, tot i que la central operativa és a Barcelona.

Per arrodonir-ho, hi ha hagut canvis al consell d’administració d’Enagas. No es fa cap referència a Gas Natural i a Pere Duran Farell, que és el que pertocava, i han nomenat president Antoni Llarden, que havia estat conseller de la Caixa de Catalunya, enterrada de mala manera fa uns anys. A més, segons informacions que es van donar a TV3 i que he pogut confirmar en mitjans de la premsa, José Montilla, expresident de la Generalitat, que sap tant de gas natural com jo, que no en tinc ni idea, en serà conseller amb uns ingressos de 160.000 euros per assistir a les deu reunions del consell. O sigui, una mica per sobre dels ingressos mínims assegurats a tots els que viuen a l’estimadíssim Estat espanyol, segons llei d’aquests dies.

Fa uns anys, la Generalitat em va nomenar conseller d’una empresa en la qual ella tenia una participació quasi majoritària. Per assistir al consell ens donaven una quantitat que ens servia per pagar el taxi des del centre de Barcelona fins a la Zona Franca. Es veu que les coses han canviat.

De totes maneres, potser el que m’empipa més és que s’esborri el nom de Pere Duran, de Gas Natural i de Catalana de Gas del nom de les empreses. Recordo també el tracte que es va donar als consellers de Banca Catalana –jo entre ells– i el que donen ara a l’expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra i al conseller Antoni Llardén.

Hi afegiré, pel meu compte i risc, que quan vaig ser president de l’Ateneu Barcelonès (2011-2014) teníem dret a tres o quatre consellers de la Caixa de Pensions com a entitat fundadora de l’Ateneu. Els diners que cobràvem per assistir a les seves juntes generals, s’ingressaven íntegrament a la caixa de l’Ateneu i si La Caixa ens feia un regal que podia ser útil a la casa del carrer Canuda –un ordinador, per exemple– seguia el mateix camí.

L’economia aniria millor si els governants i els que tenen influència sobre el govern s’adonessin que treballen per al país i no tan sols per a ells.