Mascaretes fora

L’inde­pen­den­tisme no està en el seu millor moment, prin­ci­pal­ment perquè l’Estat li té posat el genoll al coll i, en aquesta situ­ació, no tots els inde­pen­den­tis­tes actuen igual. Això no treu que tots ells con­tinuïn apos­tant per la república cata­lana inde­pen­dent com la millor alter­na­tiva pos­si­ble per a la bona salut del país i el benes­tar dels seus ciu­ta­dans. Entre altres coses perquè for­mar part d’Espa­nya i depen­dre de Madrid és cada dia que passa més “invi­vi­ble”, uti­lit­zant l’adjec­tiu que aquesta set­mana hi posava l’exvo­cal del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal Joaquín Urías. El jurista par­lava del movi­ment del sec­tor ultra­con­ser­va­dor del TC, forçant un ple per deba­tre la pro­posta de Vox de reti­rar l’escó a la tren­tena de dipu­tats (d’ERC, JxCat, Bildu, CUP i Podem) que van uti­lit­zar fórmu­les –diguem-ho així– con­tes­tatàries d’aca­tar la Cons­ti­tució. En qual­se­vol democràcia decent, no per­drien ni cinc minuts en aquest tema i en farien via de veure els recur­sos d’empara dels pre­sos polítics cata­lans con­tra les seves sumaríssi­mes sentències per l’1-O al Tri­bu­nal Suprem. Un Suprem que acaba de situar-se al marge del dret euro­peu, igno­rant la decisió del Tri­bu­nal de Justícia de la UE que avala Car­les Puig­de­mont i Toni Comín com a euro­par­la­men­ta­ris a tots els efec­tes sense neces­si­tat de pas­sar per Madrid. L’Espa­nya democràtica que als anys setanta somi­a­ven divi­sar més enllà de la Tran­sició, per exem­ple els votants del PSC, no era la d’aquest Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, ni la d’aquest Suprem, ni tan sols la d’Iceta, Gra­na­dos i com­pa­nyia, que aquesta set­mana han fet l’estruç davant dels docu­ments des­clas­si­fi­cats de la CIA que con­fir­men Felipe González com el “señor X” dels GAL. Tam­poc era l’Espa­nya d’un rei que pot enri­quir-se a dis­creció amb nego­cis bruts, il·legals o cor­rup­tes, perquè ningú li ho impe­dirà, ningú el jut­jarà, ni tan sols l’inves­ti­garà i, a sobre, veta­ran el par­la­ment que gosi abju­rar d’ell i la monar­quia o treure-li els draps bruts. A aquesta Espa­nya fa temps que li ha cai­gut la careta i es mos­tra tal com és. Un altre exem­ple d’aquesta set­mana: la pro­hi­bició d’uti­lit­zar el català en les comu­ni­ca­ci­ons entre València i altres comu­ni­tats de parla cata­lana. Perquè del que es tracta és de divi­dir el català, d’arra­co­nar-lo i final­ment de subs­ti­tuir-lo, i ja tan se val que es noti la intenció si s’acon­se­gueix l’efecte.