l'apunt
La confiança traïdora
En el cas de l'hotel que els saquejadors del Palau de la Música van treure's de la màniga es veu exemplificat més que en cap altre aspecte d'aquest lamentable episodi corruptiu de la història del nostre país com la confiança que generaven els pocavergonyes de Fèlix Millet i Jordi Montull obria portes que mai s'haurien d'haver mogut sense els mecanismes de control preceptius. El procés judicial que ara s'ha engegat a l'entorn d'aquest apartat del cas Millet n'haurà de definir les responsabilitats jurídiques. Però d'entrada resulta més que incomprensible que es tramités un gran negoci hoteler, envoltat d'oposició veïnal, com si fos una iniciativa del Palau quan darrere el que hi havia era una cadena hotelera. L'Ajuntament de Barcelona hauria d'haver analitzat detingudament les implicacions que comportava la cessió de l'operació del Palau a Olivia Hotels. Montull en va informar per carta el 2007. Tan poc cas en van fer, que l'Ajuntament diu que no les troba. S'haurà de veure si van arribar a mans municipals o no, però les cartes existeixen, van sortir del Palau i ara són al jutjat, i a les planes d'aquest diari, que les reprodueix.