L’ombra de la guillotina

La guillotina, que tots identifiquem amb el Regnat del Terror a final del segle XVIII a França, va ser utilitzada a Europa des del segle XIV i fins entrat el segle XX. La voluntat de decapitar els culpables de delictes contra l’Estat ha estat ben present en la història d’Europa. I amb el sentiment europeista que sempre ha destacat a l’Estat espanyol no és d’estranyar que la vicepresidenta del govern de Rajoy tingués la temptació d’utilitzar la pena capital contra els moviments independentistes després d’un afront tan gran com el d’organitzar un referèndum.

Els líders independentistes són a la presó o a l’exili (la guillotina amb toga del segle XXI) però els moviments no han estat decapitats, ja que cap dels principals partits ha renunciat a una república independent. Així ho va afirmar el president Puigdemont divendres en la conferència que va fer a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada.

Sembla que la guillotina no ha funcionat en ple segle XXI contra la dissidència política. I, si els personatges històrics més coneguts per haver mort sota l’ombra de la gran ganiveta són Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, potser el govern espanyol és el primer interessat a abandonar aquest llenguatge i aferrar-se al del diàleg. Tot i que, de moment, ho dissimula molt bé.