Responsabilitats

Entrem a la darrera setmana d’agost d’un dels estius més dramàtics des de fa més de cent anys, tot i que encara no hem vist el vertader rostre dels efectes d’aquesta pandèmia, però inexorablement a partir del setembre en veurem ja les primeres conseqüències socials i econòmiques perquè les sanitàries fa mesos que les tenim i amb cruesa. De moment aquest estiu ens ha servit per contemplar una gran dosi d’insolidaritat social i d’egoisme que ens complica i ens complicarà encara molt més el futur. Hem vist com una part de la societat, apel·lant al principi de la llibertat individual, trepitjava impunement la llibertat social i la prudència necessària. La insolidaritat sanitària davant aquest virus, si no la reconduïm, pot ser tan letal com el mateix virus perquè ens mostra una part de la societat socialment malalta. I l’excusa no és dir que els polítics i els científics no ens donen les instruccions clares ni precises, perquè una societat adulta, amb els exemples i les evidències que tenim, no necessita pas gaires instruccions per saber què s’ha de fer, quan s’ha de fer ni com s’ha de fer.

Però aquesta irresponsabilitat social també s’alimenta d’un discurs “políticament correcte”. La gran majoria dels polítics d’avui són molt refractaris a parlar-nos a tots com a adults i com a responsables, i no ens ha d’estranyar que tanta indulgència social provoqui que una part de la societat esdevingui irresponsable fins i tot per defensar i salvaguardar la seva salut.

Hi va haver un temps que crèiem en aquella afirmació de “la veritat ens farà lliures”, i heus aquí que hem arribat en un estadi en què pràcticament molts pensen que és la mentida la que ens fa lliures i consegüentment els polítics que avui triomfen arreu són els populistes que proposen un discurs ple de mentides, però la gent les accepta perquè dibuixen un estadi molt més confortable del que ho fa la veritat.

Aquest estiu alguns líders polítics han perdut una gran oportunitat per exemplificar la responsabilitat social deixant de fer vacances. Ja sé que dir això avui és entrar en un debat terrible, però ningú s’ha mort ni es morirà per no fer vacances. I que el president del govern espanyol hagi d’agafar dos avions per traslladar quinze dies la seva família i tot el seguici que mou per anar-se’n de vacances a les Canàries, em sembla un mal exemple, a banda d’un cost extraordinari. I el mateix passa amb la casa reial, amb els dispendis que fan cada vegada que es mouen per anar de vacances. I per què dic això aquest any? Perquè segurament aquesta setmana començaran dues negociacions molt importants i evidenciaran el moment econòmic que estem vivint: els pressupostos de l’Estat i la “reforma” de les pensions. I per què s’han de reformar les pensions si sempre ens han dit que no hi havia problema i si algú, com el governador del Banc d’Espanya, avisava que les pensions són insostenibles els mateixos polítics l’acusaven de tot? Volíem estar enganyats i ens enganyaven, i ben aviat veurem la magnitud de l’engany.

Fa pocs dies l’exgovernador del Banc Central Mario Draghi va fer un avís molt important, especialment als països com el nostre que tenen governs especialistes en la despesa; diu Draghi que aquesta allau de nou deute públic europeu sols és sostenible si “només es dedica a fins productius”. És a dir, res per a despesa corrent ni per pagar deutes, només inversions que assegurin un retorn econòmic i activin l’economia.

També des de la UE ens han recordat que després d’aquest temps de gràcia sobre l’endeutament i el dèficit caldrà retornar als objectius; això vol dir que en el millor dels casos, si tenim creixement, seran anys de justesa i retallades.

Veient les previsions econòmiques que ens venen, i els sacrificis que ens hauran de demanar, no sé si era políticament exemplificador fer vacances enguany amb aquesta ostentació.

El que ens ha quedat clar aquest estiu és la importància del sector del turisme i la capacitat tractora que té per a altres sectors, i una vegada passada la primera galerna, seria bo que l’enfoquéssim per iniciar un procés, que requerirà temps, per tenir una oferta amb més valor afegit. Si les previsions són bones, el turisme serà un dels primers sectors que es refaran i nosaltres hem d’estar posicionats en el mercat; és clar que això no ens ha de distreure ni un minut cap a l’altre gran esforç: la industrialització i la competitivitat.