Ara no és hora, segadors

Amolts mili­tants con­ver­gents que por­ten mesos fent cam­pa­nya entu­si­asta per les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes segur que si els pun­xen no els tre­uen sang quan dis­sabte van sen­tir Artur Mas pro­cla­mant que ara no és pas l'hora, sega­dors. Bé, fa tant de temps que els con­ver­gents es dei­xen estrènyer periòdica­ment el cilici naci­o­nal per recor­dar-se que són gent de seny i que el sobi­ra­nisme és pecat (d'obra: el de pen­sa­ment, no), que ara mateix deuen estar llo­ant el líder con­vençuts que s'havien dei­xat endur per la rauxa, i tres pare­nos­tres i una ave­ma­ria de penitència ho cura­ran, o eren tres ave­ma­ries i un pare­nos­tre, tant li fa.

El més greu del cas, però, no és pas la punya­lada en la vigília d'una de les ona­des sobi­ra­nis­tes, sinó el jus­ti­fi­cant de la col­te­llada. Afirma Mas: “Cada cop hi ha més gent que creu que tenim dret a deci­dir el nos­tre futur. La fruita és cada cop més madura. Però també la gent diu que quan això es faci ha de ser per gua­nyar el futur, no per per­dre'l. La clau de Cata­lu­nya és gua­nyar, perquè ja acu­mu­lem massa der­ro­tes”. L'argu­ment, doncs, és diàfan: Cata­lu­nya només hi gua­nya­ria si sortís un sí a la inde­pendència. Interes­sant. Perquè d'aquí se'n desprèn, pri­mer, que Mas és inde­pen­den­tista. Segon, que el dret a deci­dir de Cata­lu­nya només ho és a deci­dir que sí. I, ter­cera, i en con­seqüència, que els que votes­sin no, farien per­dre a Cata­lu­nya. El dret a deci­dir, senyor Mas, és una altra cosa. És poder esco­llir per nosal­tres matei­xos. El que sigui. I surti el que surti, Cata­lu­nya hi gua­nyarà, perquè ningú no haurà triat per nosal­tres. O és que Cata­lu­nya només som els que votaríem sí?