Els menors i el porno

Facin la prova, tot i que imagino que la majoria ja deuen saber de què parlo. Escriguin la paraula porno al Google i observaran el ventall d’oportunitats que s’obren per accedir amb un sol clic a escenes de sexe on la dona és denigrada amb la mateixa assiduïtat i normalitat amb què els indis i els vaquers s’enfrontaven en el Western. I en el cas que la dona no sigui humiliada, objecte d’abús o colpejada, perquè admetem que també hi ha escenes que imiten el sexe amb respecte, el plaer d’ella queda gairebé sempre relegat a un plànol insignificant i minúscul. No hi ha escena que no finalitzi amb una bona ejaculació del mascle alfa, que per a això hem vingut.

Aquest tipus d’escena és el primer contacte que els menors tenen amb el sexe, i sovint ni ens n’assabentem. Els pares podem anar posant filtres per retardar-hi l’accés, però dubto que sigui la millor via per guanyar aquesta batalla. Save the Children alertava aquesta mateixa setmana que la pornografia a internet s’ha convertit en l’escola de sexe per als menors, i alguns estudis indiquen que hi ha canalla que als vuit anys ja se sent encuriosida i fa una recerca a cegues aviam què troba. I sabem perfectament amb què toparà i que, si no ho gestionem, ho incorporarà al seu marc mental com una realitat i no com una ficció. Treballar el respecte i el consentiment, l’educació sexual i l’afectiva, ha d’estar en mans de tots i totes. L’escola no ho pot ignorar ni limitar-se a explicar que cal usar preservatiu, però no la podem deixar sola. De la indústria pornogràfica no sé què podem esperar en aquesta cursa contra rellotge, perquè ja anem tard, però les administracions han de dotar les famílies de més recursos per afrontar el tema a casa. Perquè jo mateixa, que tinc la teoria molt clara i dos menors a casa, quan arriba el moment de parlar de sexe, sovint no sé ni per on començar.