El Poder

Hi ha molts de temes per comentar, pràcticament tots relacionats amb la pandèmia, els seus efectes i les mesures, que semblen inútils, per contrarestar-la. Em pregunto, per exemple, si és imprescindible la suspensió dels espectacles i altres activitats culturals decretada pel govern de la Generalitat: si aquesta ha declarat la cultura un bé essencial, no hi hauria d’haver més de sensibilitat per intentar mantenir-ne l’activitat amb les mesures de seguretat convenients? On són les dades concloents que demostrarien que els teatres, els cines, les sales de concerts, els centres culturals, les biblioteques són un focus de contagi? Dubtar i posar en qüestió no vol dir ser negacionista.

No he pogut evitar referir-me a la suspensió de l’activitat cultural (només) a Catalunya, però la meva idea era escriure sobre la festa d’entrega de premis del diari El Español. Ja se n’ha parlat molt. Només apuntaré un parell de detalls respecte d’aquest tema. M’ha sorprès que s’intentés justificar la “legalitat” de l’acte perquè el seu horari va ajustar-se al permès a la Comunitat de Madrid. Però la legalitat no està per sobre de l’ètica. Quina en demostren uns governants que, mentre exigeixen als ciutadans que restem a casa i no ens reunim, van a festejar un personatge, Pedro J.Ramírez, que exemplifica el clavegueram periodístic? Quin poder té aquest home? I parlant de poder, no deu ser que aquell sopar va ser-ne una exhibició? Allà s’hi va reunir el Poder: representants del poder econòmic, polític i comunicatiu. Em connivència. I el Poder és fotre-se’n de la resta per part de persones que, a més, no deuen témer el virus perquè tenen a l’abast PCR a cada moment i, si de cas, ja faran per ser ben atesos. El Poder també és provocar altres noticies que tapin l’escàndol, tot i que, de fet, se’n foten del que en pensem. Què diu en Pedro J.? Doncs que som uns envejosos.