La política que fa el papa

“Las ideologías sectarizan y deconstruyen la patria, no construyen.” Dit pel papa Francesc durant l’entrevista que el bisbe de Roma ha facilitat al president espanyol. La premsa n’ha parlat molt, d’aquesta audiència, que segons la lletra petita es veu que forma part de la rutina vaticana de rebre els presidents dels estats. És a dir, que no n’hi havia per tant, però la premsa espanyolista l’ha glorificada precisament per les frases que, com la citada al principi, els semblen –o se les fan– favorables a l’unitarisme consubstancial del regne borbònic. Una altra del papa: “Es muy triste cuando las ideologías se apoderan de una nación o de un país y desfiguran la patria.” Sa santedat sembla que té les ideologies entravessades; totes llevat de la que ell encapçala. O, ah: el catolicisme no pot ser considerat cap ideologia per la mateixa raó que el nacionalisme espanyol no és pas cap nacionalisme per allò que sentim repicar: són la Veritat mentre que les i els altres són sectes i embrions del separatisme, totes i tots abjectes.

Però Francesc en aquesta darrera amplia el ventall i toca més conceptes polítics, històrics i sentimentals: nació, país i pàtria, la qual cosa li compromet molt més el discurs. Quan diu nació o país vostès dirien que es refereix, posem, a Flandes o a Catalunya, o més aviat a Espanya o a França? Segurament ell mateix, i sobretot els corifeus que han propagat la mitja hora llarga de la reunió, han identificat nació i país amb estat, amb la qual cosa Bergoglio i els altres implícitament han dibuixat el tercer: pàtria. Per assegurar-me’n, un servidor (disculpin) que, a més del diari que tenen a les mans o a la pantalla, també segueix La Vanguardia, ha llegit amb deteniment la peça que Juliana ha dedicat a la recepció papal per fer-ne pinso per a la menjadora. I, a can Godó, el gran torsimany de tot el que té a veure amb la política hispana m’esvaeix qualsevol dubte.

De més, el cap del Vaticà mateix resulta precisament precís quan els engega que “consolidar una nación implica dificultades de entendimiento con los localismos”. Posat que l’andanada va per Sánchez, quins serien aquests “localismos” sense les reivindicacions basques i catalanes? Seguim. “Los políticos tienen tres compromisos claros con el país, con la nación y con la patria”, remata mentre van passant els minuts amb na Begoña que se’l mira atentament, encara més atractiva de rigorós negre –hi ha fotos i vídeo que, segons Juliana, aquest cop cap Jordi Pujol no han pogut evitar–. I bé, más de lo mismo, és a dir que el papa, políticament pel cap baix, no vol pas ser pas neutral, ni tan sols amb un territori sentimental tan íntim com és el de la pàtria que cada u té per seva. Diu que Bergoglio té com a principals informadors el nunci del Vaticà resident a Madrid i el cardenal Omella, que és com si hi visqués; si hi afegim la contumaç recentralització de l’Estat, posem que d’Aznar ençà, bé podem pensar que quan diu que “lo más difícil para un político es hacer crecer la patria sin caer en coartadas para que la patria sea lo que yo quiero y no lo que he recibido”, Bergoglio es manifesta en la mateixa línia del deep state.

Comptant que al primer món i àdhuc més enllà la immensa majoria de polítics són o es diuen cristians de les subnòmines catòlica, ortodoxa, protestant..., el papa, confés admirador de sant Francesc!, diu que l’ofici que practiquen polítics és “acto de caridad que ennoblece y muchas veces lleva al sacrificio”; i, parafrasejant Pau VI, repeteix que la política és “una de las formas más altas de la caridad... que ennoblece y muchas veces lleva al sacrificio”. Alça Manela! Putin, Bolsonaro, Trump, Orban, el polonès..., es reclamen cristians tot i ser als antípodes del que predicava Jesús. Llavors, un papa pot ser tan bleda? O potser vol prendre el pèl als seus parroquians? Si gosés, demanaria als que, essent i sentint-se honestament cristians, la pàtria no els coincideix amb les fronteres estatals, què els semblen aquestes aparents vel·leïtats papals. I si se senten ignorats, humiliats i exclosos per part del seu (?) pastor màxim.