Els Franco fan mudança

Diven­dres es van dis­pa­rar les alar­mes: els Franco esta­ven en plena ope­ració de mudança del Pazo de Meirás, tra­ient de l’emblemàtic edi­fici béns de gran valor econòmic i patri­mo­nial: qua­dres, tapis­sos, talles i lli­bres de la bibli­o­teca d’Emi­lia Pardo Bazán. La història és cone­guda: el 38 la pro­pi­e­tat va ser rega­lada al dic­ta­dor com a casa d’esti­ueig i es va con­di­ci­o­nar a través de dona­ci­ons i tre­balls forçats. Tot s’ho merei­xia el Cau­di­llo de España por la gra­cia de Dios, espe­ci­al­ment el diner públic. Durant els ina­ca­ba­bles anys de règim, la Colla­res hi va afe­gir una bona pila de peces històriques espo­li­a­des de tots els racons de Galícia, de manera que això per­met dir ara als here­ters de la nefasta nis­saga que dins de l’immo­ble hi ha una quan­ti­tat tan ingent d’objec­tes per­so­nals que neces­si­ten uns cin­quanta cami­ons per trans­por­tar-los a lloc segur abans que el 10 de desem­bre entre­guin les claus a l’Estat per ordre judi­cial. Objec­tes tan per­so­nals com les estàtues d’Abra­ham i Isaac que for­ma­ven part del pòrtic de la Glòria de la cate­dral de San­ti­ago, per exem­ple. Mala gent que pre­te­nen con­ti­nuar un pillatge tacat de sang. Recor­dem el seu avant­pas­sat amb parau­les de l’escrip­tor Xosé Luis San­tos Caba­nas, molt actiu en el movi­ment per la recu­pe­ració de la memòria segres­tada: “Pri­meiro matáron­lle o seu fillo máis vello. Fusilárano en Boi­saca, a el e mais a outros dous homes, des­pois dun xuízo que acu­saba de rebelión a quen defendía o Goberno cons­tituído” (lli­bre É todo conto?). Del besavi als bes­nets, no estan fets per accep­tar la democràcia.