La tanca... i el seny

L'endemà de la tragèdia de la nit de Sant Joan a Castelldefels, es van veure per la tele imatges del lloc dels fets, on la policia científica i agents dels atestats encara treballaven per acabar d'aclarir els fets. Enmig de tot això una noia va creuar les vies per passar d'una andana a l'altra com si es tractés d'un dia normal, com sempre. Agents de seguretat de Renfe la van aturar mentre els reporters s'afanyaven a assegurar que hauria de fer front a una multa d'entre 6.000 i 30.000 euros. Problema solucionat. És que tot s'ha d'acabar sempre a recaptar com més millor? Potser l'import de les primeres multes es podrien invertir a posar una tanca que impedís el creuament de les vies. La gent traspassa per economia d'esforços. Si has de saltar una tanca de 3 metres et surt més a compte fer servir el pas subterrani: així de senzill, així de barat!

Sí, home, sí, posar una tanca entre les dues vies hauria solucionat el tema, i habilitar el pas elevat i fer el pas subterrani el doble d'ample i restringir la circulació de trens de llarg recorregut els dies de revetlla, també. Però res de tot això no exclou el més elemental de tot plegat. Quan creues la via ho fas sota la teva responsabilitat. Com quan creues el carrer amb el semàfor en vermell o agafes el cotxe amb una copeta de més. El que ha passat amb el tràgic accident de Castelldefels ha estat una evident manca de seny, per molt que ara n'hi hagi que en lloc de buscar solucions prefereixin trobar culpables.