Fer fallida

Els nostres avis coneixien bé el sentit d’aquesta expressió. Fer fallida volia dir la impossibilitat de pagar els deutes, l’ensorrament d’un negoci, que gairebé sempre comportava la ruïna d’una família. Recordo un interventor que em deia que, a la demarcació de Girona, quan s’arribava a aquest extrem, els membres del grup familiar feien pinya per trobar-hi solucions; i que en canvi, a Barcelona i el seu entorn, quan s’esdevenia aquest succés sovint desapareixien els administradors, els apoderats, els socis... Allà no hi quedava ningú per fer front a la situació!

Una persona natural o jurídica deixa de complir les seves obligacions de pagament o coneix que el passiu és superior al seu actiu. Abans se’n deia suspensió de pagaments o, si no hi havia remei, una fallida o quiebra en castellà. L’any 2003 una llei va compendiar en un sol procediment les dues situacions, sota el paraigua del concurs de creditors, modificat per un decret llei de l’any 2009, i encara una nova llei l’any 2014.

Ningú podia imaginar llavors que s’arribaria a la situació actual, quan tants milers de negocis han hagut d’abaixar la persiana i deixar de percebre ingressos, mentre que el pes del seu passiu per deutes contrets és el que és.

Preocupats els governants per l’allau de paperam que cauria damunt dels jutges i funcionaris dels jutjats si tothom que es trobés en aquesta situació els portés els llibres –i una ingent quantitat de justificants– van establir una moratòria, que ara mateix el Consell de Ministres ha allargat fins al dia 14 de març, per donar temps a les empreses amb dificultats de trobar la manera de capitalitzar-se. Tampoc es tramitaran els anomenats “concursos necessaris” que exigien la liquidació immediata de la deutora. S’intenta protegir qui no disposa de recursos per pagar, però els creditors, mentrestant, es queden mirant la lluna, de manera que és previsible que l’efecte final sigui un multiplicador d’insolvències, si continua la pandèmia. S’ha obert un registre públic concursal per facilitar el coneixement de la situació de cada concurs. Els registradors mercantils tenen l’encàrrec de gestionar-lo.

Però la brossa que anem acumulant durant aquest temps d’inactivitat econòmica es tardarà anys a solucionar-se. Els únics que s’estan fregant les mans són els fons d’inversió mundials, fortament capitalitzats, que ja han trobat oportunitats increïbles per tal d’augmentar el seu patrimoni a preu de saldo. El fet que els dipòsits bancaris gairebé no rendeixin els empeny a adquirir immobles i propietats que fins ara eren en mans de famílies catalanes, que se n’han hagut de desprendre per pagar deutes i subsistir. Els fruits de tota una vida estan passant a mans estranyes!