Sales de concerts

La cultura en viu, que és la forma de consumir cultura que ens toca directament l’ànima, el cor i el cap, és la que ha quedat més ensorrada per aquesta crisi sanitària que s’eternitza. Quant de temps passarà fins que puguem tornar a anar a un concert, no ja amb milers de persones, sinó amb uns pocs centenars? Quan ho podrem fer, ho voldrem fer o ens haurem tornat porucs, a causa de la sacsejada de la pandèmia? Després de molts de mesos d’inactivitat obligada, les sales de concerts s’han començat a reactivar aquesta setmana gràcies al projecte SalaCat, engegat pel departament de Cultura i per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) amb l’objectiu principal de “reactivar el circuit de concerts a sales privades i donar suport i generar activitat als agents de la cadena de la música en directe que s’han vist afectats per la crisi de la pandèmia”. En el marc d’aquest programa hi ha programats més de vuitanta concerts a una quarantena de sales de quinze ciutats catalanes, i hi participaran gairebé noranta artistes. És una molt bona empenta per a uns espais, les sales de concerts, que ni tan sols estan tutelats pel departament de Cultura, sinó pel d’Interior (“com ho podem ser els puticlubs”, deia fa uns dies en una entrevista al setmanari La República el president de l’Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana). Que aquestes sales ni tan sols estiguin considerats per part de l’administració com a espais de cultura, vol dir que el camí a recórrer per normalitzar la seva situació en un país digne no és només qüestió de superar l’esvoranc provocat per la Covid-19, sinó que, pandèmia a banda, la cultura, i la cadena de la música en concret, pateix unes polítiques culturals que fa anys que fluixegen. Malgrat tot, ara no es perdin la possibilitat d’omplir el 50% de l’aforament, que és el que poden oferir ara les sales de concerts.