Votem-los, malgrat ells

Després de mesos i mesos de brega fami­liar entre ERC i JxCat, un cop s’han exhau­rit tots els ter­mi­nis –i, de fet, un any més tard que Quim Torra donés per aca­bat el pacte i, per tant, la legis­la­tura–, ara resulta que es veu ben clar que l’estratègia de l’Estat se cen­tra a fora­gi­tar els inde­pen­den­tis­tes del govern. Des dels jut­ges fins a Vox, tot l’uni­o­nisme està unànime­ment com­promès en una bata­lla a fons per acon­se­guir que Sal­va­dor Illa sigui el pròxim pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Bé, doncs ja som al cap del car­rer. Més val tard.

Pere Ara­gonès ja ha dit, públi­ca­ment, que tot l’embo­lic de la data de les elec­ci­ons pretén des­gas­tar el govern actual i que estem davant d’un seguit de deci­si­ons que seguei­xen un patró ori­en­tat a fer que el PSC der­roti elec­to­ral­ment l’inde­pen­den­tisme. Unes refle­xi­ons que és ben pos­si­ble que s’esti­guin pro­duint a unes escas­ses tres set­ma­nes de les pròximes elec­ci­ons cata­la­nes. És a dir, davant del ver­ti­gen demoscòpic de diver­ses enques­tes que situen Sal­va­dor Illa al cap­da­vant de la llista més votada i amb el bloc inde­pen­den­tista a la baixa.

Ara, doncs, a ERC, JxCat i la CUP els queda al davant una cursa con­tra rellotge per inten­tar convèncer els inde­ci­sos dub­to­sos i els abs­ten­ci­o­nis­tes enfa­dats que la pròxima legis­la­tura serà molt millor que aquesta. I que assu­mi­ran les res­pon­sa­bi­li­tats que els per­to­quin en el pròxim govern. Això, i que plan­te­ja­ran una estratègia com­par­tida i creïble per fer que aquesta soci­e­tat, més d’hora que tard, recu­peri la ini­ci­a­tiva que es va per­dre a finals d’octu­bre del 2017, just després de la gran victòria del referèndum. Ens hi va molt. A tots.