Pacte contra la decadència

Per evitar malentesos propis de quan l’opinió d’un no és coincident amb allò que més convé, cito en Genís Roca –l’assessor principal del programa estrella del govern Catalunya 2022–, que ha escrit a l’article La decadència: “El món avança i la política ens frena, ens ancora al passat.” També he d’explicitar que em sento identificat políticament amb la ideologia del govern. I que sé que tot el que els toca gestionar no és responsabilitat seva, ni de bon tros. I que una part de mi vol defensar-los perquè menar tot el que els ha tocat no és gens fàcil per a ningú. Però que cridin a votar el mateix dia que fa unes setmanes deien que per protegir la vida de la gent era impossible anar a votar, és un desencert; per molt que qui hagi imposat la data sigui el TSJC. I que pel camí entre uns i altres s’hagin carregat les eleccions del Barça, també és un desencert. Que en tot moment la referència hagi sigut les eleccions del País Basc o Galícia i no els Estats Units o Portugal, és un canvi de perspectiva al qual no estem acostumats. I al qual no ens hauríem d’acostumar si volem ser alguna cosa més que una comunitat autònoma.

Els catalans sempre hem volgut votar. En règim ordinari, el 9-N, el Primer d’Octubre i el 21-D. Amb canvis de col·legis, amb càrregues policials, amb canvis de cens, i el que convingui. Sempre a votar. La proposta de no fer-ho sense que s’hagi tancat tota l’activitat del país no s’ha entès. I el TSJC se n’ha aprofitat. Si volem tornar a guanyar és convenient que aquesta campanya electoral Junts i Esquerra ens ofereixin un horitzó per fer un país millor. No un directori de retrets per veure quin dels dos partits ha fet més coses malament en aquests temps difícils.