De ‘txikiteo’ i sidreries

Diu­menge con­ver­sava –per pan­ta­lla, quin remei– amb un amic basc i es lamen­tava pro­fun­da­ment del forat emo­ci­o­nal que els suposa un segon any de tan­ca­ment de les sidre­ries. Just ara hau­rien d’estar en plena tem­po­rada, cri­dant “txotx!” entre amics, trui­tes de bacallà i sucu­lents chu­le­to­nes. Jo li con­tra­po­sava el trauma de les ine­xis­tents calçota­des de colla, però encara hi havia lloc per a més llàgri­mes al Cantàbric: també s’han aca­bat els sopars a les soci­e­tats! El dens tei­xit que trama la soci­e­tat basca té a la taula i a les bar­res espais de relació social fona­men­tals, que, com aquí, dona de men­jar a mol­tes famílies. Mal­grat això, va con­tra el sen­tit comú la decisió judi­cial que per­met reo­brir l’hote­le­ria en muni­ci­pis d’alta incidència de la Covid.