De ‘txikiteo’ i sidreries

Diumenge conversava –per pantalla, quin remei– amb un amic basc i es lamentava profundament del forat emocional que els suposa un segon any de tancament de les sidreries. Just ara haurien d’estar en plena temporada, cridant “txotx!” entre amics, truites de bacallà i suculents chuletones. Jo li contraposava el trauma de les inexistents calçotades de colla, però encara hi havia lloc per a més llàgrimes al Cantàbric: també s’han acabat els sopars a les societats! El dens teixit que trama la societat basca té a la taula i a les barres espais de relació social fonamentals, que, com aquí, dona de menjar a moltes famílies. Malgrat això, va contra el sentit comú la decisió judicial que permet reobrir l’hoteleria en municipis d’alta incidència de la Covid.