L’abstenció com a símptoma

La jor­nada de reflexió, que d’acord amb la Loreg hau­ria d’haver estat dis­sabte, en rea­li­tat va tenir lloc ahir. L’endemà de les elec­ci­ons és el moment d’ana­lit­zar alguns dels resul­tats que no van ser grans titu­lars de la nit el 14-F. Per exem­ple, l’incre­ment de l’abs­tenció, que a la cir­cums­cripció de Girona va ser del 45,23%, 24 punts més que el 2017 (20, 84%). Dels 107. 919 abs­ten­ci­o­nis­tes del 2017 es va pas­sar als 203.914. Es pot dir que els comi­cis de fa qua­tre anys van mobi­lit­zar l’elec­to­rat pel moment històric i que en aquests hi han influït les con­seqüències de la pandèmia de Covid. Tot això és cert, però temo que una part impor­tant de l’abs­tenció s’explica per una des­a­fecció política de la qual els par­tits han de pren­dre bona nota.