Cal unitat per no fer el ridícul

L'hono­ra­ble Josep Tar­ra­de­llas va dei­xar dit que en política es pot fer tot menys el ridícul. Ara, trenta anys després, els nos­tres polítics, sense fer cas de l'ante­rior pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, han fet el ridícul a l'hora de dis­cre­par pel lema i pel for­mat de la mani­fes­tació de demà dis­sabte a Bar­ce­lona en con­tra de la reta­llada de l'Esta­tut. No veig on és pro­blema: ni el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat hau­ria de tenir dub­tes per anar dar­rere d'una pan­carta que digui «Som una nació. Nosal­tres deci­dim».... ni els altres líders hau­rien de dub­tar per anar dar­rere d'una senyera cata­lana. El con­sens hau­ria d'haver estat total des del pri­mer moment i fusi­o­nar la senyera i el lema, que al cap i a la fi les dues pro­pos­tes no són ofen­si­ves per a ningú i són ben clares i cata­la­nes.

Hi ha hagut una pugna entre la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i Òmnium Cul­tu­ral, que ha sabut aguan­tar les pres­si­ons. Una enti­tat que, si bé en un moment deter­mi­nat va pro­moure el vot en con­tra en el referèndum de l'Esta­tut reta­llat, de sem­pre ha tre­ba­llat de valent per la nor­ma­lit­zació del català i per la iden­ti­tat naci­o­nal. Amb bon cri­teri s'ha posat al davant de l'orga­nit­zació de la mani­fes­tació.

La dis­cussió ha rane­jat en el ridícul i només ha ser­vit per por­tar desànim als ciu­ta­dans i a fer que algú deixi d'anar a la mani­fes­tació perquè con­si­deri que els polítics «només és bara­llen».

De ben segur que aquesta mani­fes­tació serà un èxit gràcies a les per­so­nes que volen que no els pren­guin el pèl, dels inde­pen­den­tis­tes, dels naci­o­na­lis­tes, dels fede­ra­lis­tes, dels cata­la­nis­tes i de tots aquells que cre­uen que ja n'hi ha prou de mol­tes parau­les i de pocs fets i que cre­uen que ser ple­na­ment català no és només un somni.

Amb tot, els aires elec­to­rals són pre­sents tot­hora. També hi seran, a la mani­fes­tació. No és casu­a­li­tat que el TC hagi dic­tat la sentència en aquesta època tan intensa en esde­ve­ni­ments, on són molts, entre altres els estu­di­ants, els que poden estar allu­nyats de la rea­li­tat política. Han tro­bat el moment precís perquè hi hagi menys soroll.

El vere­dicte s'ha produït en un moment en què és més difícil la uni­tat cata­lana perquè és a punt de començar ofi­ci­al­ment la cam­pa­nya elec­to­ral, que és on tot­hom vol mar­car el seu per­fil i allu­nyar-se de la uni­tat que avui és de les poques coses que temen els alts esta­ments de l'Estat. La uni­tat final­ment acon­se­guida ens cal, almenys per no fer el ridícul davant de la injustícia de la reta­llada.